En un món on la digitalització avança a gran velocitat i la majoria dels mitjans aposten decididament per la seva presència a internet, ampliant així el seu model de negoci i fent-lo viable, persisteix una resistència de capçaleres tant insòlita com significativa dins l’àmbit de la premsa comarcal i local, que desafien aquesta tendència i continuen editant-se només en paper.

Entre les més de 160 que formen part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), destaquen: el Diari de Manlleu (DDM) i La Veu de la Segarra, nascudes l’any 2010 i 1997, respectivament. No es tracten de publicacions especialitzades ni de revistes trimestrals, on el paper encara manté una presència habitual, sinó de setmanaris que es produeixen i es distribueixen cada setmana, a la capital del Ter i a la comarca de la Segarra. Ho fan amb la voluntat d’explicar, setmana rere setmana, tot allò que passa en el seu entorn més immediat.

L'aposta per l'edició impresa: una qüestió de model de negoci

Per entendre per què, en plena era digital, continuen publicant exclusivament en paper, hem parlat amb Josep Maria Costa, director del DDM, i amb Rosa Vilaró, directora de La Veu de la Segarra. Costa ho resumeix amb claredat: “És una decisió econòmica i de recursos humans. El Diari de Manlleu el faig jo sol, amb la col·laboració d’algunes persones que escriuen articles, i del meu fill, que actualment s'encarrega de les xarxes socials”.

L’ACPC, en el seu moment, va impulsar la digitalització d’algunes capçaleres oferint eines i suport per disposar de pàgines web pròpies. Tot i això, Costa explica per què van descartar aquesta opció: “En un poble com Manlleu, amb uns 20.000 habitants on pràcticament tothom es coneix, tenir versió digital implica una exigència d’immediatesa informativa que nosaltres, amb l’equip que tenim, no podem assumir”.

Pel que fa a La Veu de la Segarra, la decisió també es basa en una qüestió de model de negoci. Consideren que, en una comarca tan singular, iniciar una edició digital podria haver provocat una davallada important en les subscripcions. Rosa Vilaró ho explica així: “Creiem que, en una comarca com la nostra i amb el perfil de lector que tenim, un canvi d’estratègia hauria suposat una caiguda molt important dels ingressos vinculats a la publicació”.

La viabilitat del paper: tot un repte

"El model en paper, de moment, l’anem aguantant. Fem vint-i-quatre pàgines cada setmana i continuem endavant, però cada cop és més complicat", afirma Costa.

La reducció de la publicitat institucional per part de la Generalitat i l’Ajuntament és un dels principals factors que posa en perill la continuïtat d’aquesta tipologia de mitjans: "Estem molt per sota dels ingressos que teníem per aquestes mateixes dates l’any passat. Si fallen aquests ingressos importants, el model en paper és difícil de sostenir, perquè imprimir és molt car" i afegeix que: "La Generalitat sembla apostar menys per la premsa del territori i més per altres mitjans de gran abast".

Per la seva banda, la directora de La Veu de la Segarra, destaca el paper clau de les subscripcions -també més enllà de la comarca-, la publicitat de comerços i empreses de proximitat, així com la que ofereix l’ACPC, per garantir l’autonomia econòmica de la capçalera. També posa en relleu el valor afegit dels continguts especials que publiquen al llarg de l’any. Així i tot, admet les dificultats: “Tenim dificultats, com tothom, amb la publicitat, però, en línies generals, ens mantenim bé”.

Parlem dels lectors: present i futur

"El nostre públic en paper són majoritàriament persones de cinquanta anys en amunt". L'afirmació de Costa reflecteix un dilema compartit per molts mitjans comarcals i locals: com fidelitzar nous lectors en paper amb el transcurs del temps.

El DDM ha trobat en el canvi d’imatge corporativa i les xarxes socials, una via efectiva per connectar amb nous públics. Les seves càpsules d’Instagram anomenades “Avui has de saber” -peces audiovisuals de màxim 40 segons-, s’han convertit en una eina clau: “Alguns reels superen les 10.000 visualitzacions. I ens permeten anticipar continguts del diari en paper i, alhora, generar expectació pel següent número”. A més, destaca que, amb aquesta fórmula, moltes entitats de Manlleu mostren interès per col·laborar amb el mitjà local, sigui a través del paper o les xarxes socials. Fet que demostra la capacitat cohesionadora de la premsa comarcal.

Rosa Vilaró fa valdre la relació emocional que el paper manté amb els lectors, una vinculació comparable a la que molts tenen amb els llibres: “El paper genera una relació més íntima i dolça amb el lector. Com que és un diari molt de la comarca i molt del poble, la gent hi està vinculada i li agrada”. També destaca l’hàbit consolidat entre la gent gran, especialment en una població envellida com la de la Segarra, on el paper continua sent el mitjà preferit per informar-se, per davant dels nous hàbits de consum d’informació de les generacions més joves del país.

Text: Marcel Torra