L'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) celebrarà el pròxim divendres 30 de maig la segona edició de la Festa dels Premis Premsa Comarcal, que tindrà lloc a l'Auditori 1899 del Futbol Club Barcelona. En el marc d’aquest esdeveniment es lliurarà el Premi d’Honor de la Premsa Comarcal, que enguany recau en la periodista Mònica Terribas, en reconeixement de la seva defensa d’un periodisme honest i compromès, alineat amb els valors dels mitjans comarcals i locals, i la seva projecció de la identitat i la llengua del país, insígnies del nostre col·lectiu.

Amb motiu del premi, conversem amb la periodista per saber què representa per a ella aquest reconeixement i quina és la seva visió sobre el paper de la premsa comarcal i local en l’actualitat.

Què representa per a vostè rebre el Premi d’Honor de la Premsa Comarcal?

Doncs per mi, rebre el Premi d’Honor de part de companys i companyes de professió és una responsabilitat enorme. Una companya, la Rosa Marqueta, sempre deia que "valem tant com l’última cosa que hem fet", i crec que tenia tota la raó. La nostra trajectòria no s’acaba fins que no desapareixem d’aquest món.

Per això, quan reps un reconeixement del teu propi col·lectiu, tens la responsabilitat de continuar fent bé la feina, d’evitar errors -que tots en fem-, i de no espifiar-la. Però sobretot, tenim el deure de continuar exercint aquesta professió amb dignitat i amb la voluntat de reconèixer-nos mútuament dins un ofici que, avui més que mai, demana no només resiliència, sinó també un compromís ètic amb els valors de la democràcia, de les llibertats i amb tot allò que representa el periodisme contra corrent en un context tan advers com el que vivim.

Què creu que poden aprendre els mitjans generalistes del periodisme comarcal i local?

Penso que vivim un moment en què, justament, el periodisme fet a peu de comunitat -aquell que toca l’arrel de la persona que viu i construeix en col·lectiu- és el que ens pot ajudar més a reconstruir aquest “nosaltres”. És aquesta la reflexió que vull compartir la nit de la Festadels Premis de la Premsa Comarcal: el “nosaltres” se’ns està escapant de les mans. En un món cada cop més poderós tecnològicament, correm el risc de perdre aquest vincle col·lectiu. Sovint ens deixem arrossegar pel guió que imposa la tecnologia i acabem “encapsulats” en una identitat individual dins de les xarxes socials.

Per això crec que el paper dels mitjans locals és més rellevant que mai. Són una oportunitat real per preservar el sentit d’identitat col·lectiva, per reforçar vincles, per construir comunitat.

Des del meu punt de vista, el periodisme de proximitat viu un dels seus moments més dolços. I no pas perquè no hi hagi dificultats -que n’hi ha moltes-, sinó perquè té la capacitat única de fer que la comunitat s’identifiqui amb una realitat propera, tangible, que la representa. I això, precisament, és una de les grans claus per preservar el nostre ofici.

En un moment en què es parla tant de l’estat del català, com valora l’aportació de la premsa comarcal a la preservació de la llengua i la cultura?

La llengua i la cultura de qualsevol país, a través dels mitjans de comunicació -sigui premsa comarcal, ràdio o televisió- tenen com a objectiu preservar una manera pròpia de veure i viure el món. Les llengües i la cultura és el que identifica a un col·lectiu. Tant és si parlem del francès a França, del suec a Suècia o, en el nostre cas, del català.

Per això, ara més que mai, en un context de globalització en què les llengües dominants tenen l’hegemonia tecnològica i mediàtica, cal que les polítiques nacionals de comunicació, de cada país, apostin decididament per la defensa de les llengües pròpies. I no penso només en Catalunya, sinó en totes aquelles llengües que es troben amenaçades per aquesta realitat global.

Tenim una responsabilitat col·lectiva molt clara: preservar l’ús social i l’ús mediàtic de la nostra llengua. I en el nostre entorn, que afortunadament és ric i divers en mitjans locals i de proximitat, això es converteix en un deure i, també, en una devoció compartida.

La Festa dels Premis de la Premsa Comarcal serà, precisament, una expressió viva d’aquesta vitalitat comunicativa que tenim a Catalunya.

Quina recomanació donaria als joves periodistes que es plantegen iniciar-se en el sector local i comarcal?

Mira, cada dia que entro a l’aula i veig les cares de noies i nois de divuit anys, penso que el que dona més sentit a la nostra vida professional és, precisament, trepitjar les aules i escoltar com veuen ells i elles el món.

Sovint tenim la tendència de voler donar massa consells. Però jo crec que el que realment hem de fer és aprendre a comprendre’ns intergeneracionalment, entendre quina és la seva mirada sobre la realitat i, a partir d’aquí, ajudar-los a adaptar una cosa fonamental: els llenguatges que faran servir per fer periodisme. Ara bé, aquests llenguatges s’han d’ajustar sempre a un principi irrenunciable: el servei a la societat.

Així que, més que un consell, el que comparteixo és un recordatori que ens hem de fer tots, cada dia, tinguem l’edat que tinguem: el nostre ofici té l’obligació de servir la societat. No ha de servir cap interès personal, ni la projecció del “jo” dins del món mediàtic, ni tampoc cap institució o grup mediàtic en concret.

Nosaltres exercim un ofici de servei. I ells i elles, amb divuit anys, també formaran part d’aquest compromís col·lectiu. Perquè els llenguatges poden canviar, però els principis, no. Els principis no es poden moure.

Mònica Terribas i Sala (Barcelona, 1968) és periodista i actualment treballa en la direcció de documentals de l’àrea de continguts de no-ficció de la productora Mediapro, una tasca que compagina amb la docència, com a professora titular de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). A més, és membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i vocal de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora per la Universitat de Stirling (Escòcia), del 2008 al 2012 fou directora de Televisió de Catalunya i l'any següent consellera delegada i editora del diari Ara. Des del 2 de setembre de 2013 fins al 17 de juliol de 2020 va ser la conductora i directora d'El matí de Catalunya Ràdio.

Col·laboració amb l’ACPC

Terribas ha col·laborat en diverses ocasions amb l’ACPC, per exemple durant la 15a Convenció de la Premsa Comarcal, celebrada a Sant Cugat el 2023, on va oferir la ponència “Informar la proximitat, el repte en temps d’immediatesa”. O, recentment, en la seva participació durant l’acte de cloenda del 60è aniversari de la revista Sió, on va impartir la conferència “Sobre el periodisme en general i la premsa comarcal i local en particular”.

Quarta edició del premi

El Premi d’Honor de la Premsa Comarcal, que arriba enguany a la seva quarta edició ha reconegut, anteriorment, referents del periodisme com Antoni Bassas, Ramon Besa i Rosa Maria Calaf.