Un dels plats forts de la 17a Convenció de la Premsa Comarcal que l’Aassociació Catalana de la Premsa Comarcal  vam celebrar el passat dissabte a l'Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent va ser la xerrada entre dos periodístes històrics de la Catalunya central, Gonçal Mazcuñán i Enric Badia,  tots dos vinculats a l’associat Regió7 amb seu a Manresa, el primer com a president del Consell Assessor i el segon com a adjunt a la direcció. Asseguts en un sofà Chester que presidia l’escenari, van fer un recorregut històric per la professió a la contrada en l’anomenat Diàleg d’un viatge periodístic 1978-2025.

Mazcuñán va començar referint-se a l’amfitrió de la jornada, dient que “sense Esparvers ni revistes locals, què hauria estat del nostre territori comunicatiu. Sense aquestes publicacions, no hauria estat possible el panorama mediàtic que tenim actualment en aquest país. A Catalunya es dona un context molt singular que fa possible l’aparició d’aquests mitjans”. Enric Badia va confirmar que “a la Catalunya Central hi ha molta mà d’obra periodística” i ho va reblar explicant que “Sallent és un exemple clar de com es viu el periodisme des dels anys setanta, quan els corresponsals malvivien heroicament”.

En aquest sentit, Mazcuñán va preguntar-li a Badia “com són ara els joves que s’incorporen a les redaccions?”, i la resposta d’aquest, en un auditori ple de gom a gom, amb més de 150 editors i periodistes de capçaleres catalanes, que “els joves són molt més hàbils amb les noves tecnologies. Els mitjans de comunicació han canviat molt. Però la professió periodística continua sent, en essència, la mateixa”.

Aprofundint en aquest tema, Badia va explicar que el que més ha canviat és el consum de notícies: “quan faig visites escolars veig que els joves s’informen a través de plataformes molt diverses. Ara bé, nosaltres, que ja fa molts anys que hi som, els podem ensenyar el gust pel periodisme”.

Mazcuñán, defugint l’habitual pessimisme del sector davant els reptes tecnològics i de consum de la professió va afegir: “de fet, tinc la impressió que estem en el lloc adequat en el moment adequat per exercir una professió que exigeix molta dedicació, compromís i, sobretot, vocació. Professionalment, continuem estant allà on estàvem, malgrat els canvis tecnològics”.

Els dos periodistes també van parlar de l’anomenada ‘premsa de proximitat’. Mazcuñán va ser taxatiu al respecte, “hem d’oblidar-nos de les etiquetes de ‘proximitat’ i de ‘quilòmetre zero’. Hem de saber que som imprescindibles per al país. La mal anomenada premsa petita té un compromís nacional: tot el que passa en un racó del territori afecta la resta. Quan pedrega a les terres de Lleida, també repercuteix en tot el país. Som tan importants com qualsevol altre mitjà”.

Badia per la seva part, va ser poc optimista quan va posar el focus en la dependència dels cercadors a Internet. “Avui dia, si no ets a Google, no existeixes. Molts mitjans locals pateixen la ignorància del senyor Google’ quan publiquen notícies de proximitat. Com han de fer tots aquests mitjans comarcals i locals perquè la xarxa no els descarti del sistema? Estem davant d’una empresa on, malauradament, no tenim res a dir-hi”.

Mazcuñán també va voler posar en focus en l’audiència quan va dir que “mantenir el lector reflexiu avui dia és molt complicat. Tot va cap a la immediatesa, i sovint aquesta immediatesa és morbosa. Això em preocupa especialment, perquè aquest estil periodístic té molts dèficits. La nostra premsa ha de portar llum sobre els fets i ha de ser capaç d'aportar criteri propi al lector”.

Respecte a aquest tema, Badia va indicar que “ens interessa la qualitat, no la quantitat. Hem de recuperar la credibilitat perquè ens fa falta. El gran repte de la nostra professió és recuperar la confiança de la ciutadania. Per exemple, el que publica l’Esparver ha de ser inqüestionable”.

I, aprofundint més en aquesta qüestió, Mazcuñán va assenyalar que, “hem d’entendre que el nostre compromís social també ens exigeix estimular la ciutadania perquè participi en els afers públics. Sense oblidar que els nostres periodistes haurien d’aprendre de memòria el codi deontològic”.

La conversa va finalitzar recordant la importància de la Premsa Comarcal quan Badia va dir que “tenim un valor extraordinari: posseïm la informació dels territoris. Hem de saber utilitzar-la i intercanviar-la”. I va advertir que “també seria just cobrar dignament pel que subministrem. Per exemple, si un ajuntament té la temptació de crear el seu propi contingut, caldria que valoressin els professionals que ja estan treballant-hi”.

Mazcuñán va cloure aquest diàleg periodístic recordant que “hem de tenir clar que com més autosuficients siguem, més independents serem”, adreçant-se clarament als molts editors de premsa allà presents.