L'Associació Catalana de la Premsa Comarcal entrevista a Sigfrid Barqué, membre del Consell de redacció actual de la publicació associada L'Esclat, i Bernat Huguet, membre del primer consell de redacció.
Fundada al petit municipi de Golmés, al Pla d'Urgell, la revista L’Esclat ha estat un testimoni de l’evolució del poble i del seu teixit social, oferint informació, cultura i un espai de comunicació per a la seva gent. A través de les seves pàgines, la publicació trimestral s’ha consolidat com un referent local amb un profund compromís amb la comunitat. En aquesta entrevista, parlem amb els responsables de la revista ara que compleixen quatre dècades de dedicació a la premsa de proximitat.
Com van ser els inicis de L'Esclat? Què us va motivar a crear la revista i amb quin objectiu vau començar?
Bernat Huguet (B. H.): Un element fonamental són els anys vuitanta, quan el franquisme ja havia acabat i es vivia un fort impuls associatiu en l’àmbit local a Catalunya. La revista va sorgir precisament en aquest ambient de renovació i efervescència cultural. És en aquell moment, quan vam decidir emprendre el nostre propi projecte editorial. Recordo que vam anar a veure l’alcalde d’aleshores i ens va encoratjar a tirar-lo endavant. Però, més enllà del context social, el veritable punt d'inflexió va ser la gran nevada de l’any 1985. Quan ens vam trobar al bar del poble perquè no podíem treballar al camp i, vam decidir que faríem realitat la revista.
El procés d’elaboració era totalment manual, i malgrat els mètodes artesanals, la revista va sortir amb un contingut de qualitat. Des del primer número vam aconseguir uns 300 socis, sense necessitat de fer cap campanya de subscripció. Molta gent del poble i també aquells que havien emigrat a les grans ciutats es van subscriure. Encara avui, molts fills d’aquells primers socis continuen rebent la revista per correu.
Arribar als quaranta anys i publicar 159 números és tot un èxit. Què significa per a vosaltres aquesta fita i quin balanç feu d’aquesta trajectòria?
B. H. : Sens dubte, el balanç és positiu. Al llarg dels anys, hi ha hagut moments més fàcils i d'altres més complicats, però la revista sempre ha estat un símbol del poble. Tot i que ha evolucionat en alguns aspectes, mai ha perdut la seva essència ni la seva força popularment. Mantenir una publicació com aquesta durant tants anys ha estat una gran responsabilitat.
Sigfrid Barqué (S. B.): El fet que L'esclat hagi perdurat durant quaranta anys evidencia un compromís transgeneracional i un fort sentiment de pertinença al poble. Hi ha hagut moments difícils, però avui dia la revista viu una etapa de gran qualitat. L'esclat s’ha consolidat com un nexe d’unió entre la gent i les associacions del poble, contribuint a enfortir la vida cultural i social de la comunitat.
L’ACPC sempre reivindica l’orgull de ser premsa comarcal i local, i el paper d’aquests mitjans a Catalunya. Què representa per a vosaltres formar part d’aquest teixit periodístic?
S. B. : Compartim plenament aquesta reivindicació. Estem escrivint la història viva del nostre poble, no des de la distància, sinó trepitjant el terreny i vivint-la dia a dia. Això és molt valuós i pot tenir una gran transcendència. Ara, mentre ho vivim, pot semblar insignificant, però amb el temps es revelarà com un llegat documental fonamental. Potser som només una revista local, però el que fem va més enllà del paper: som cronistes del nostre temps.
Quin futur preveieu per a L’Esclat? Creieu que l’ACPC pot ser un aliat clau per adaptar-se als nous reptes del sector?
S. B. : El següent pas és la digitalització. El nostre primer objectiu és crear una pàgina web, ja que encara no en tenim. Al mateix temps, estem reforçant la presència a les xarxes socials per arribar a un públic més jove i ampliar l’abast de la revista. A llarg termini, volem digitalitzar la publicació sense renunciar a l’edició en paper. L’ACPC pot ser una aliada estratègica per afrontar aquests nous reptes. De fet, la seva plataforma de digitalització de revistes és una de les opcions que estem valorant per fer aquest salt cap al futur.
D’altra banda, com que no som un gran mitjà, tenim certes limitacions, i és aquí on el suport de l’ACPC esdevé fonamental. Per exemple, ens permet obtenir el carnet de premsa, que ens dóna accés a espais i reunions als quals, d’altra manera, no podríem assistir. A més, les trobades que organitza l’associació ens són molt útils, ja que ens permeten compartir experiències, aprendre d’altres revistes municipals i comarcals de Catalunya i, en definitiva, millorar la nostra feina.
Per què, quanta gent col·labora actualment amb la revista i com s’organitza la feina dins de l’Associació Cultural de Golmés per fer-la possible?
S. B. : Ara mateix, podem dir que estem en un molt bon moment, ja que tenim deu membres al consell de redacció. Si hi sumem els col·laboradors, arribem a unes 30 persones, entre associacions i particulars. Les associacions i entitats publiquen les seves activitats, mentre que els col·laboradors individuals aporten relats, poesies o reflexions. També cal comptar amb les insercions publicitàries d’empreses que surten a la revista i que són una part essencial per al sosteniment de la revista, i l’absolut suport de l'Ajuntament de Golmés.
Ens podríeu avançar quins actes teniu preparats per celebrar aquest 40è aniversari? Hi ha alguna sorpresa que pugueu compartir amb nosaltres?
S. B. : Sí, de fet, ja vam celebrar un primer acte anomenat "Som Diversitat: Experiències compartides", amb l'objectiu de donar veu a les persones amb síndrome de Down. A més, vam organitzar una taula rodona amb empreses de la zona que treballen amb persones amb diversitat funcional intel·lectual. Aquest primer esdeveniment va ser tot un èxit, amb una assistència de gairebé 200 persones.
Per continuar commemorant els 40 anys de la revista, hem previst un segon acte, dedicat a totes les juntes directives que han format part de L'Esclat al llarg dels anys, com a homenatge i reconeixement a la seva tasca.
A més, estem organitzant un tercer esdeveniment, en el qual participaran totes les associacions i entitats del municipi. D’aquesta manera, el 40è aniversari no només servirà per celebrar la trajectòria de la revista, sinó que es convertirà en una festa de tot Golmés. I, encara està per definir un quart i últim acte.
Aprofitareu l’ocasió per introduir algun canvi en la capçalera, un nou logotip o una renovació en la maquetació?
S. B. : Hem creat un nou logotip per celebrar els 40 anys de la revista. Hem apostat per un disseny renovat, amb nous colors i tipografia, que manté l’essència de L'esclat. La nostra idea és que, un cop passat l'any de commemoració, el nou disseny es mantingui com a logotip de la revista de cara al futur, simplement eliminant el número 40 però conservant l’estil i la base gràfica d’aquesta renovació.
Per acabar, què li diríeu a un veí o veïna de Golmés que encara no llegeix L’Esclat?
B. H. : Prèviament a respondre aquesta pregunta, seria interessant fer una anàlisi sociològica del poble. A Golmés, per exemple, hi conviu un nucli històric —format per veïns i veïnes que han mantingut una vinculació molt estreta amb L’Esclat— amb una part important de població provinent de processos migratoris. Moltes d’aquestes persones s’impliquen ràpidament en les activitats del poble, però també n’hi ha que, per qüestions culturals o de llengua, tenen més dificultats per sentir-se part de la comunitat. És en aquest punt on la revista pot esdevenir una eina clau per afavorir la integració.
S. B. : També cal tenir present que hi ha veïns i veïnes que, tot i viure al poble i participar-ne activament, encara no perceben la revista com una cosa pròpia. Potser perquè no la coneixen prou, o perquè la veuen com un projecte del passat, vinculat a un grup reduït de persones.
B. H. : El fet és que la realitat del poble ha canviat. Avui hi ha molta més diversitat, una gran varietat de professions, i una tendència creixent a viure dins de casa o a desenvolupar la vida quotidiana fora del municipi. Això ha reduït les oportunitats de trobada espontània i de cohesió comunitària.
S. B. : Poder és en aquesta nova realitat que la revista pren tot el seu valor. Esdevé un espai de connexió i de relat compartit, que recull el dia a dia del poble i el posa a l’abast de tothom. Per exemple, permet que les famílies que han arribat recentment a Golmés coneguin què fan els seus fills a l’escola i, a través d’aquesta mirada, se sentin més arrelades i vinculades a la vida col·lectiva.

Sigfrid Barqué i i Bernat Huguet durant l'entrevista amb l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal.
Text: Marcel Torra. Fotos: L'Esclat