Gerard Xarles Editor d’Empordà Gastronòmic i Revista del Baix Empordà

Un any més estem a les portes d’una nova edició del gran recapte d’aliments de Catalunya, impulsat pels quatre bancs d’Aliments de Catalunya, en un context en què l’augment dels preus ha impactat directament en la cistella de la compra i s’ha afegit a les diverses crisis dels últims anys. Amb aquesta iniciativa es pretén aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària, alhora que serveix també per donar a conèixer la situació que travessa aquest grup. Es calcula que actualment, un 30% de la població catalana viu en risc d’exclusió social.

Calen voluntaris i cal que ens conscienciem en aportar el nostre granet de sorra per aturar aquesta gran bola de neu que rodola muntanya avall i s’emporta tot el que se li posa al davant. Cal, des de l’administració, abocar esforços per minimitzar el patiment de tantes i tantes famílies que necessiten aquesta ajuda per poder ‘viure’ de la forma més digna possible. S’ha de conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania sobre la prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari.

El malbaratament alimentari a Catalunya, tenint en compte les darrera baules de la cadena alimentaria (des del comerç minorista i la restauració fins al consumidor final), és de més de 262 tones anuals, el que suposa aproximadament un 35 kg/persona/any o un 7% dels aliments adquirits durant un any.

No és possible que cada any es malgastin al món 1.600 milions de tones d'aliments per un valor aproximat de mil milions d'euros. Aquestes deixalles representen el 8% de les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle, l'increment de la desforestació, la degradació del sòl per l'ús de pesticides, la degradació dels mars a causa de la sobrepesca. Quan llencem un aliment també llencem el cost de la seva producció, empaquetat, transport, aigua, energia… tot el que ha significat tenir-ho en la nostra llar o en algun establiment. A les nostres llars és on més aliments es llencen, els productes que més van a les escombraries són les fruites i verdures, seguides del pa i la llet. No pot ser que als països “desenvolupats” es malgasti tant de menjar i en uns altres les xifres de la fam vagin en augment, inclusivament al nostre país.

Es cert que hi ha diverses accions amb entitats socials que s’hi han adherit en funció de la seva especialitat de consum; menjadors socials, berenars i esmorzars infantils, residències i pisos tutelats, de repartiment en lots... Ens hem de treure el barret amb aquesta mena d'iniciatives amb un influx merament social i fem una crida al comportament dels consumidors, de fer una despesa responsable i conscient, de tenir empatia amb els altres, amb aquest percentatge de persones en situació de vulnerabilitat alimentària, a més de tenir empatia amb la mare terra i el nostre medi. Esperem que aquest malbaratament cada vegada vagi en declivi i que siguem capaços de transformar i de fer una innovació a les nostres cases i empreses contra el malbaratament alimentari.