Esther Martí i Truñó Directora general de Corisa Media Grup

Ara que estem de negociacions d'investidures, i que en les tertúlies de comarques es parla de l'amnistia. També trobem a faltar des de la perifèria del país, accions pel mal mencionat reequilibri territorial.

De fet, i crec que no és només una cosa del Ripollès que es podrien sumar moltes comarques del nostre país. Quan s'acosten les eleccions els polítics ens parlen molt de polítiques de reequilibri territorial, però un cop passat el temps electoral amb els vots a la faixa, ja no pensen o no recorden que el país és molt més que la zona metropolitana.

De fet, al Ripollès quan passem un pont, com el que acabem de viure molts ja diem: aquest és el nostre reequilibri territorial, ja hem tingut ocupació plena aquests dies, però i la resta?.

Empreses de la comarca que demanen més polígons per tal de fer créixer o mantenir la indústria a casa nostra, però també habitatge per les possibles persones que vulguin viure en comarques. I dic viure, ja que el poc habitatge que tenim s'està convertint en habitatge turístic i això ara complica més la vinguda de persones a residir al Ripollès o que els joves ripollesos amb dificultats per trobar habitatge estiguin condemnats a ser expulsat a viure lluny del seu lloc natal.

Clar i aquí comença el peix que es mossega la cua, si no tenim població entre setmana, en zones que s'han convertit en turístiques, aquests carrers en diverses poblacions podrien semblar deserts. Si no hi ha població, el comerç no acaba de trobar el seu nínxol de compradors, si els restaurants només han de viure de dos caps de setmana al mes i amb una visió més optimista, dels caps de setmana, això implicarà que només necessitarà treballador els caps de setmana.

Vivim en una comarca esplèndida, ho sabem, n’estem orgullosos i els convido a visitar-la, però també a estimar-la, a voler viure en pobles allunyats de la capital i voler formar part de la perifèria del País.

Quan la Generalitat diu que ajudarà o invertirà en la construcció de pisos a Barcelona, no ha pensat que estaria bé que aquesta inversió es fes en zones rurals. Potser el gran vaixell que és la capital no s'acabaria enfonsant i comarques com la nostra podria mantenir serveis, població, treball i també continuant sent una comarca meravellosa per passar el cap de setmana, com és ara. Fins i tot podríem anar una mica més enllà: totes les conselleries ha de ser a Barcelona?

Si tenim una conselleria dedicada a l'agricultura, al món rural no seria més normal que les seves oficines i el personal fos fora de Barcelona.

Aquestes i altres reflexions, a vegades s'han de fer en veu alta, de fet al Ripollès i en el nostre cas ens les fan arribar a través dels nostres mitjans, molts habitants.