Mairena Rivas Vázquez Periodista

Benvolguda Jenni. No ens coneixem personalment, però m’he vist amb la necessitat de dirigir-te unes paraules en veure que aquests últims dies s’està parlant tant sobre tu. M’estic imaginant com et deu d’incomodar tot l’abús que estan fent de la teva privacitat alguns mitjans de comunicació i, sobretot, les xarxes socials. Hi ha espais periodístics que més d’un cop m’han fet sentir vergonya de la meva professió, sense ètica, sense deontologia, sense valors... Mitjans que donen veu a qualsevol que sigui capaç d’articular una paraula, sense tenir en compte si tindrà crèdit o sentit allò que es dirà. Tothom s’atreveix a dir, a jutjar, a opinar i, massa sovint, es fa des del desconeixement i sense escrúpols.

No sé com et deu d’haver fet sentir que aquella imatge que ha fet la volta al món hagi marcat tant la teva carrera professional. Ets el focus de milions i milions de mirades. Diria que, de cara a la galeria, suportes estoicament els comentaris, bons i dolents, perquè n’hi ha de tots colors. Però també diria que, com a humana i en la intimitat, no deu ser fàcil que parlin de tu amb tanta lleugeresa, tan sovint i com si no hi hagués res més interessant a explicar. Em poso a la teva pell i penso que aquesta situació desagradable i molesta també la deuen d’estar patint a casa teva, la teva família i les persones del teu entorn més proper. Tristament, t’han convertit en un personatge mediàtic per un gest repulsiu i no per allò que realment importa, que és el reconeixement que mereixes per haver arribat on has arribat, resseguint un camí que no és fàcil per a cap nena, cap noia, cap dona.

Pronuncien el teu nom i apareixes en imatges constantment, sense demanar-te permís. I quines imatges?! Sempre aquelles mateixes imatges d’uns fets que no s’haurien d’haver produït mai. Tot plegat frega la repugnància. Quin greu que la gran majoria de notícies en què apareix el teu nom no tractin sobre els teus mèrits esportius, sobre el teu encert davant la porteria i la teva tècnica prodigiosa.

Jo em quedo amb la gesta d’haver-te proclamat campiona mundial amb les teves companyes de la Selecció Absoluta d’Espanya, després d’una final vibrant que hauríem d’estar recordant pels teus tres gols i les teves dues assistències. I em quedo també amb l’admiració per la teva trajectòria, que és exemple, avui, per a tantes nenes que volen ser futbolistes com tu.

Jenni, ja veus que les urpes del masclisme s’han mostrat en la teva persona en un moment en què, si em permets dir-ho, devia ser necessari. Les hem vist d’una forma explícita i evident en el moment en què aquell home es va atrevir a sobrepassar la barrera de la confiança per estampar-te aquell petó repulsiu, però sabem que a l’ombra això fa temps que passa. D’alguna manera havia de sortir a la llum una realitat que moltes companyes teves denunciaven a crits i que ningú no volia escoltar. Tant de bo i la teva carrera esportiva i la de les teves companyes brillin, amb intensitat, pel que sou, pel que feu i per tot el que valeu, i no perquè us hàgiu de veure involucrades en més episodis d’abús masclista. #SeAcabó