Cinta Galiana Doctora en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport

S’ha acabat el curs escolar, i les notícies ens mostren els alumnes que han tret millors notes, els que ha aconseguit importants fites. Per les xarxes, veiem fotos d’orles dels que s’han graduat, dels que han acabat el seu curs o etapa escolar de forma brillant. La meua felicitació per tots ells i elles.

Però jo vull dedicar aquest petit article als que s’han esforçat i no ho han aconseguit, als que per diferents circumstàncies han passat un mal curs, als que han patit bullying o al pati estaven sols. I com que segurament ells no llegiran aquestes línies, em dirigiré als seus mestres i professors/es: aquests alumnes són els que més vos necessiten, els que més atenció han de rebre, són pels que heu de lluitar amb més coratge.

Fa molts d’anys, quan jo vaig començar a donar classes, una gran companya em va ensenyar una cosa que no he oblidat i sempre he tingut present: “no donésseu mai un alumne per perdut”.

Aquell alumne entremaliat, aquella alumna a qui sembla que no li importe res el que estàs explicant, aquells que de vegades et desesperen i penses que no hi ha res a fer, són els que realment han de centrar la vostra atenció.

Perquè, en un futur, ens farà goig veure per la televisió aquells alumnes brillants que ja apuntaven maneres, descobrint o inventant coses, entrenant destacats equips o ballant arreu del món, guanyant premis o en important i pioneres indústries.

Però trobar-te a la més “traste” de classe treballant de tècnic d’inserció o de mestra, o aquell alumne immigrant a qui li va costar tant l’idioma, fent d’electricista o de mecànic, o als que més et van “fer parlar”, parant-te pel carrer i explicar-te com se n’han sortit i han tirat endavant les seves vides, això és impagable i és el que vos ha de fer seguir treballant amb il·lusió i coratge.

Vagi per tots/es les meves felicitacions! Bon estiu i a carregar forces pel proper curs!

Aquest article ha estat publicat originalment al Setmanari l'Ebre