El pròxim dijous vint-i-cinc de maig el teló del Liceu s'aixecarà per celebrar la cent-nou funció de Parsifal en l'història del teatre. Se'n faran un total de sis fins al dimecres set de juny. Poques òperes han arribat a superar la xifra de les cent representacions.

La relació entre la darrera òpera de Wagner i el teatre és de les més importants que ha viscut el Liceu.

Richard Wagner (1813-1883) va idear un teatre on representar les seves òperes de forma exclusiva, el Festival de Bayreuth, allà queda rotundament prohibit representar òperes de cap altre compositor, inclús les obres de joventut de Wagner també queden excloses (Les fades, La prohibició d'estimar i Rienzi) per expressa voluntat del compositor. A partir de L'holandès errant i fins a Parsifal sí que tenen ple dret a representar-se.

Wagner per donar màxima exclusivitat al seu teatre va prohibir que es representés fora de Bayreuth, Parsifal, fins que no passessin trenta anys després de la seva mort, per tant, qui volia gaudir del seu testament musical només ho podia fer anant al turó verd.

Alguns teatres nord-americans es van saltar aquesta prohibició i la va representar de forma il·legal, com es poden imaginar, tots els cantants que van participar en aquestes representacions van quedar exclosos de Bayreuth per sempre.

El Liceu va voler ser el primer teatre, que de forma legal, representés Parsifal i es va aconseguir, com? Iniciant l'òpera a les deu del vespre, el canvi horari corresponia a les dotze del vespre de Bayreuth i mitjançant l'autorització de la vídua de Wagner, Cosima Liszt es va aconseguir el que molts altres van fer el primer de gener de 1914. El tenor Francesc Viñas, va ser l'encarregat de donar vida al rol principal i com era tradició l'òpera es va representar en italià, el Liceu encarà trigarà uns anys a fer Parsifal i la resta d'òperes de Wagner en alemany, l'idioma original en el qual van ser escrites.

La relació entre el festival i el Liceu ha sigut molt important. Fins al punt que de les tres úniques sortides que ha fet el festival fora del seu teatre, dues han sigut al Liceu, la primera el 1955 i la darrera el 2012. Un fet únic i molt remarcable dins dels annals del nostre teatre.

Segur que no cal que els recordi que l'acció de Parsifal està ambientada al Montsalvat, poca confusió pot donar a interpretar que és la muntanya de Montserrat. Moltes coincidències que ens fan entendre que Parsifal al Liceu és més que una òpera de la temporada. És un moment únic, gairebé litúrgic, que cal viure un cop a la vida.