El 1905, Albert Einstein, llavors un jove funcionari de l'oficina de patents suïssa a Berna, va revolucionar la física en el seu Annus mirabilis (any miraculós), en què va publicar quatre articles fonamentals: (1) El moviment brownià, (2) l’efecte fotoelèctric, (3) la relativitat especial, que va establir un nou marc de relacions entre espai i temps, i (4) l’equivalència entre massa i energia (la famosa fórmula E=mc2). Més endavant, després d’un llarg camí, el novembre de 1915, Einstein va finalitzar la relativitat general que inclou la gravetat i ens diu que aquesta no és una força, sinó la manifestació de la curvatura de l’espai-temps. Just després de la primera guerra mundial, el cèlebre astrònom Sir Arthur Eddington va liderar l'expedició a l’illa del Princep (a prop de la costa oest africana) per observar l'eclipsi solar total del 29 de maig del 1919. Els resultats d’aquestes observacions es van presentar el 6 de novembre del mateix any a Londres, a la Reial Societat Astronòmica, i van confirmar la validesa de la relativitat general. Això va fer que Einstein esdevingués, de la nit al dia, una figura mundial degut al gran ressò que va tenir a la premsa mundial. Poc després, al 1921, Einstein va rebre el premi Nobel de física, principalment per la seva explicació de l’efecte fotoelèctric.

L'any 1922, va iniciar un llarg viatge, una mena de world tour, de més de sis mesos que el va portar per diversos països orientals. De tornada, va passar per Catalunya, en una visita entre el 22 de febrer i l'1 de març de 1923, atenent una invitació que li havia fet anteriorment l'il·lustre Esteve Terrades, al qual Einstein considerava un dels intel·lectes més grans d'aquell temps i al qual li podríem dedicar un article sencer. És per aquest motiu que aquest any estem celebrant el centenari d’aquesta visita, la qual va tenir un gran impacte tant per la societat catalana com per el propi Einstein.

Einstein va impartir tres conferències a l'Institut d'Estudis Catalans (24, 26 i 28 de febrer), una a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (27 de febrer), i va visitar l'Escola Industrial de Barcelona (28 de febrer), així com altres institucions i espais de Barcelona i a diversos llocs de Catalunya: Sant Cugat i Terrassa (24/02), Monestir de Poblet i L’Espluga de Francolí (25/02). Durant aquesta visita, Einstein es va interessar per tots els aspectes de la Barcelona i Catalunya de l'època, des de la cultura a la política i no va deixar ningú indiferent. La Fundació Catalana per la Recerca ha preparat per al centenari de la visita una pàgina d'internet (que podeu consultar aquí), molt recomanable, ja que recull una gran quantitat de material que personalment m'ha sorprès molt gratament. En particular, m'ha agradat molt veure l'àmplia cobertura que va tenir la seva visita a la premsa i com s'explica amb detall el contingut dels diferents actes en què va participar i les seves conferències. És molt interessant veure amb la perspectiva actual, i amb tant de detall, els diferents punts de vista que hi havia fa un segle.

He tingut la satisfacció de participar activament en alguns dels actes que tenen lloc per celebrar el centenari. Com és lògic, s'ha debatut en profunditat sobre la situació de la ciència a Catalunya a l'època de la visita d'Einstein, en contrast amb l'actual. Una de les principals conclusions és que els assistents a les seves conferències van jugar un paper d'espectadors, intentant entendre alguna cosa d'aquelles teories tan avançades, mentre que si aquesta visita hagués tingut lloc actualment haguéssim tingut un paper d'actors, en el sentit que un bon nombre d’acadèmics locals podrien haver conversat d’igual a igual amb Einstein. Fins i tot es va arribar a debatre sobre la possibilitat que Einstein pogués haver considerat les nostres institucions acadèmiques com un possible destí per treballar-hi. Personalment estic d'acord amb la primera part, però no amb la segona. Encara hem de d’esforçar-nos molt per poder atraure algú com Einstein, i sobretot, ho hem de voler com a societat.

Carlos F. Sopuerta

Físic, Investigador Científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

President de l’ACDIC