Eulàlia Soria Bordes Llicenciada en protocol i relacions institucionals

M’he permès la llicència de recuperar una expressió que quan era molt jove se sentia sovint a les ràdios i a les poques teles que aleshores hi havia i sempre en boca d’algun capitost franquista, quan no en la del propi dictador. La “pertinaz sequía” castigava els camps d’aquella “grande y libre” que, com vaig descobrir amb el pas del temps no era ni una cosa ni l’altra. Per combatre l’extrema sequera el franquisme va promoure la construcció d’embassaments a tort i dret (construcció que, com no podia ser d’una altra manera, va afavorir les butxaques de molts personatges afins al règim) i el desenvolupament del que van anomenar “planes de regadío”. No es pot negar que una gran part d’aquella Espanya resseca i assedegada va saber treure profit de la beneïda aigua i una bona quantitat de camps de secà es van reconvertir en fèrtils regadius, molt més rendibles productivament i econòmicament.

Molts anys després, la sequera torna a ser protagonista de les nostres vides tal i com cada dia s’encarreguen les diferents administracions de recordar-nos a tota hora i en tots els formats comunicatius. I no cal dir que aquest bombardeig informatiu és molt i molt necessari perquè si no plou, i ho fa des de ja, pinten bastos. Fins ara, l’Agència Catalana de l’Aigua ha reduït el consum d’aigua a l’agricultura i a la indústria (en un 25% i un 5%, respectivament), ha limitat el reg urbà, la neteja viària, l’emplenament de fonts decoratives i de piscines sense sistema de depuració i poca cosa més, perquè limitar el consum domèstic d’aigua és una mesura complicada i de difícil adopció que pot ser molt mal rebuda per la ciutadania i provocar un cabreig generalitzat (i això, als polítics els fa més por que una pedregada, més quan tenim unes eleccions municipals a tocar de la mà). Estic convençuda que hi ha molta gent que no s’ha parat a pensar què podria passar si quan obríssim una aixeta no sortís aigua, o que ho fes a unes hores determinades, o amb una quantitat minsa, o amb poca pressió, o amb una qualitat millorable... O encara pitjor, si haguéssim de dependre de camions cisterna per subministrar-nos l’aigua de boca com ja passa en alguns pobles. També estic convençuda que, com sempre, una bona part de la ciutadania és conscient del problema i ja està duent a terme actuacions per a reduir el consum de l’aigua i que ara no és el moment de recordar. I una vegada més resulta que ha de ser l’administrat qui supleixi la manca de previsió, de decisió, de visió de futur, de valentia -digueu-ne col vulgueu- de l’Administració.

La manca de pluges no ve d’ara, fa més de 30 mesos que la cosa dura i que els pantans es van buidant sense que les previsions meteorològiques indiquin un canvi substancial de la situació. Amb l’arribada de la calor s’ha iniciat un desglaç a les capçaleres dels rius de muntanya que, segons els experts, no solucionarà la sequera. I fins ara, l’Administració no ha pres mesures i només s’ha limitat a posar uns draps calents al problema de l’aigua. Pel que es veu, confien en què la primavera portarà l’aigua que la tardor i l’hivern passats ens han negat. Però, i si segueix sense ploure o ho fa en quantitats petites, què farem? Traurem el sant Crist gros en processó? Anirem de genolls a Montserrat? Ballarem la dansa índia de la pluja?

De ben segur, el sector turístic deu estar amb l’ai al cor, almenys si jo fos propietària d’un hotel, un càmping o una residència de turisme rural ho estaria. Posem-nos en la seva pell: què els dic als meus clients aquest estiu si no es poden dutxar al tornar de la platja, de fer una passejada o qualsevol altra activitat, o ho han de fer a partir d’una hora determinada i escatimant l’aigua? I els pagesos i la indústria, com ho deuen estar passat i què deuen pensar dels cervellets benpensants de l’ACA? Els responsables d’aquesta agència encara no s’han adonat que vivim en una zona de clima mediterrani on no són gens estranys llargs períodes de sequera, tal i com s’aprèn a Primària? I si resulta que ho saben, perquè han trigat tant de temps a posar-se mans a la feina i a dictaminar mesures que contribueixin a mitigar de veritat la manca d’aigua? No es pot regar tot l’any carrers i jardins amb l’aigua freàtica? No es pot reciclar i recuperar més l’aigua en les plantes depuradores? No es poden construir més plantes dessaladores? En definitiva, no es pot racionalitzar SEMPRE!!! més i millor el consum d’un bé que cada cop és més escàs? O és que com que estem davant un fenòmen meteorològic, només ens recordem de santa Bàrbara quan plou, o millor dit, quan no plou?