Juan Cal Sánchez Periodista

Sabeu aquella pregunta llatina que s’ha de fer per entendre certs misteris? Qui prodest? Qui guanya? Vindria a ser la traducció. Sempre ens l’he de fer, sobretot aquells que ens dediquem al periodisme, per entendre les raons per les quals algú filtra una notícia o ens facilita una exclusiva. Potser hauria de ser la mateixa pregunta que ens hauríem de fer en el “Cas Negreira” que implica el Futbol Club Barcelona i la seva relació amb qui va ser vicepresident del Comitè Tècnic dels àrbitres espanyols, José María Enríquez Negreira, a una empresa del qual el Barça va pagar, al llarg de disset anys, més de set milions d’euros, dels quals una part hauria anat a destinataris desconeguts.

La notícia es va conèixer arrel d’una inspecció fiscal oberta per l’Agència Tributària a la societat de la qual és propietari l’antic àrbitre i de la que també formaria part el seu fill. Més tard, a mesura que es va anar desenvolupant les investigacions, les filtracions de detalls del cas s’han anat filtrant, curiosament, en mitjans tan propers al barcelonisme com Libertad Digital o El Mundo. Per part del Barça encara no s’ha ofert una versió convincent de les raons per les quals el Barça pagava, al llarg de les presidències de Gaspart, Laporta, Rosell i Bartomeu. Només, de moment, proclames victimistes al voltant d’una suposada campanya per arrabassar la propietat del Barça als seus socis. Xerrameca.

Els que ens dediquem al periodisme sabem que, amb comptades excepcions, les filtracions de notícies negatives contra algú no es fan per responsabilitat cívica o per compromís amb la veritat, com a “Tots els homes del president”. No, malauradament, les motivacions acostumen a ser la venjança, la traïció, l’odi i sentiments negatius similars. El Barça té enemics i es veu que dins de l’Agència Tributària també. És precisament aquesta actitud d’una entitat estatal, que té hauria de tenir una cura especial de les dades dels seus investigats, la que més crida l’atenció. Hauria passat el mateix amb el Real Madrid? Qui, dels diaris esportius o les emissores, de Madrid s’hauria atrevit a publicar una notícia semblant? On hagués acabat el valent periodista que aixequés aquella exclusiva?

Els que tenim una certa curiositat per les coses inútils hem pogut comprovar com equips de primera divisió, començant pel Real Madrid, tenen a la seva nòmina antics àrbitres, que passen la seva jubilació entregant la famosa pissarra de les substitucions. Van ser justos en les seves actuacions? S’estaven preparant la jubilació mentre indicaven un penal dubtós? És acceptable aquesta mena de portes giratòries?

Moltes preguntes i poques respostes, al menys de moment. I la més important: Qui se’n beneficia d’aquest atac contra la reputació del Barça? El futbol? Els àrbitres? La justícia? La humanitat sencera? Qui prodest?