Xevi Bonell Periodista

Passaven pocs minuts del migdia quan el programa esportiu Que t'hi jugues de Ser Catalunya, va destapar que la fiscalia de Barcelona investiga per corrupció entre particulars al FC Barcelona i a DASNIL 95 SL, una empresa de José María Enríquez Negreira, exàrbitre i número dos del Comitè Tècnic d'Àrbitres entre 1994 i 2018.

M'agradaria deixar de banda la notícia en si. D'obviar l'impacte que està tenint al món del futbol i si darrere d'aquests pagaments hi pot haver alguna cosa més.

Centrem-nos en la resposta del club. Primer va arribar en forma de comunicat, un text on el Barça confirmava la contractació en el passat dels serveis d'un consultor tècnic extern, fins a l'any 2018. Al cap de pocs minuts va ser el mateix president del club, Joan Laporta, el que va voler abordar en persona l'assumpte i va deixar anar la frase en la qual m'agradaria dedicar-hi més atenció: «No és casualitat que surti ara aquesta informació, ara que el Barça va bé».

Unes declaracions més o menys afortunades que deixaven entreveure la mala intenció del mitjà en escollir un dia i hora poc adients. Un intent d'assenyalar directament al missatger, com si el fet de complir amb la seva feina el responsabilitzés d'alguna cosa més. Totes les informacions, i les de caràcter judicial en especial, han d'estar contrastades, verificades, analitzades i contextualitzades abans de difondre-les. Una tasca que malauradament en molts casos s'ha deixat de fer. En aquest cas no. La notícia del batejat com a ‘cas Negreira’ tenia molt poques fissures. El Que t'hi Jugues havia contrastat les fonts, contactat amb els protagonistes i fins i tot - com van admetre des del mateix programa -, van informar prèviament al club del moment exacte en què donarien la notícia. Un fet que pot ser més o menys respectable, però que explica d'entrada la ràpida resposta inicial en forma de comunicat que va emetre el club. I que, per altra banda, fa incomprensible les posteriors declaracions de Laporta. El president que és evidentment lliure de dir el que vulgui, potser li hauria li ha faltat una mica d'empatia en entendre que el mitjà també té la mateixa llibertat per publicar-ho quan ho cregui oportú.

La reacció del màxim representant culer recorda la mítica frase 'això no toca' de Jordi Pujol. Tres paraules que el president de la Generalitat deixava anar als periodistes quan hi havia algun tema del qual no volia parlar. Aquesta forma de tancar un tema a cop de porta és una actitud estesa. Una tàctica de distracció adoptada per molts on es vol desviar el focus del “què”, i enfocar-lo en “qui ho diu”. El truc és simple; torçar el debat. “Ens volen mal”, som nosaltres i després estan ells. Bons i dolents.

En el cas Negreira sembla que el problema, ha estat més el “quan”, que el “qui”. És igual que el Barça hagi pagat de forma sistemàtica els serveis d'un vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres en actiu durant anys, una de les coses que més ha incomodat és el moment escollit en fer-ho públic. El Barça anava tan bé... Aquesta setmana potser hauria anat millor, fora d'Europa League, perdent contra l'Almeria i amb una visita complicada al Bernabéu. M'intueixo però, que aquesta tampoc tocaria, algú podria sortir dient que “ara que ja no guanyem, aprofiten per fer-nos mal”. Com si aquest mal no se l'hagués fet durant anys el propi Barcelona pagant aquests serveis. Potser caldria recordar que el millor mètode per evitar una notícia en un moment incòmode és que no existeixi