Juan Cal Sánchez Periodista

Poques vegades podem celebrar un centenari amb l’homenatjat de cos present, viu i palpitant, ple de projectes, amb tota una producció literària per endavant, com si el món, la vida, no s’hagués d’acabar mai. És una sort, un privilegi que gairebé mai ens és concedit, però és exactament el que ens passa, aquest 2023 amb el Josep Vallverdú. Enguany fa cent, 100, un segle de vida, i ell abans que ningú està disposat a celebrar com es mereix una data tan assenyalada amb una producció editorial que ens deixa bocabadats.

Si algun cop hem de pensar en un centenari, imaginem una persona inactiva, que sobreviu al pas dels anys. Vallverdú, si han tingut de sentir-lo en alguna entrevista (jo mateix el vaig entrevistar per a la Xarxa de Televisions Locals fa un parell d’anys) poden comprovar que es tracta d’un escriptor hiperactiu, d’un home amb una memòria prodigiosa i amb una vitalitat envejable. I els ben juro que no es tracta de cap elogi exagerat. Viu una vida plena, intensa, on la literatura, l’amor i la defensa pública dels seus valors ocupen un lloc rellevant.

Porto al Josep Vallverdú a aquestes línies per participar d’alguna forma, encara que modesta, en l’homenatge merescudíssim a la seva figura de ciutadà compromès amb el seu país a través d’un instrument cabdal: la llengua, la seva projecció pública i la seva defensa amb totes les armes que la docència, el periodisme i la literatura permeten. Però també vull parlar del Vallverdú periodístic, de l’home que ha freqüentat les pàgines dels diaris. A La Mañana primer i al Segre més tard, Vallverdú ha estat un articulista sagaç, compromès i observador atent de la realitat propera, la que interessa als lectors de la premsa local i comarcal. També ha escrit a l’Avui, amb articles molt encertats on analitzava l’actualitat política i cultural del nostre país.

Espero, en el moment en que Josep Vallverdú compleix el seu primer segle de vida, que els mitjans de comunicació on ha col·laborat i aquesta mateixa associació que em dóna l’altaveu, estiguin a l’alçada per reivindicar una figura cabdal de la literatura catalana del segle XX, però que, malgrat algunes simplificacions, no és només un brillantíssim autor de literatura infantil i juvenil. També és un traductor atent, un articulista sagaç i un poeta notable. A més d’assagista i narrador.