Carles Duarte i Montserrat Poeta i lingüista

Ara que hem tancat d’una manera alhora brillant i constructiva la commemoració dels 40 anys de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, és oportú de reivindicar la importància de la premsa local i comarcal per a l’articulació del país, per a l’enfortiment dels vincles entre gent i territori i per a l’impuls de la presència pública de la llengua catalana. En una etapa de globalització i de multiplicació de les formes de comunicació, l’existència de la premsa local i comarcal és la millor garantia de la preservació del sentit de comunitat humana amb una personalitat pròpia que s’afirma i que es projecta.

En un context internacional marcat pel daltabaix produït per l’epidèmia de la SARS-CoV2 i per la crisi derivada de la invasió russa d’Ucraïna, que ha provocat una crisi energètica i ha desencadenat una inflació preocupant, la premsa local i comarcal ha demostrat la seva plena vigència i la funció indispensable que compleix a l’hora de teixir espais de complicitat i d’intercanvi que ens aporten confiança i certeses davant de les incerteses mundials que ens preocupen.

Hi ha coincidit, a més, la realització a Sharm al-Sheikh de la cimera mundial de la COP27, amb uns resultats positius però insuficients, per intentar afrontar d’una manera consensuada el repte de gestionar amb prudència i eficàcia els efectes del canvi climàtic. Sens dubte calen accions globals, però aquí també és fonamental la intervenció des de la proximitat. El sentit de responsabilitat sobre el futur del planeta, l’hem de començar a exercir des del lloc concret on vivim. La perspectiva de la proximitat contraresta la inhibició que afavoreix la consideració d’un problema que observem com si afectés sobretot països llunyans.

La premsa local i comarcal ens ajuda a pensar sobre el món des de la part del món que ens configura més decisivament, no pas per obviar el que no percebem directament, sinó per entendre que per començar a donar resposta a les problemàtiques globals necessitem tenir cura del que tenim a tocar. Estimar el que som i ens defineix, el paisatge que ens acull i que ens envolta és el primer pas per estimar i defensar el planeta sencer.

Des d’un punt de vista polític, Catalunya ha viscut els darrers dotze anys immersa en un escenari convuls, sorgit de la irresponsable i prepotent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia del 2006, la gota que va fer vessar el got d’un catalanisme polític fart d’incomprensions i mesquineses. El que hem anomenat Procés ha estat el fruit d’una reacció cívica i popular d’un poble que s’ha sentit maltractat. Les votacions del 9-N i de l’1-O van deixar ben clara la voluntat d’emancipació política dels catalans. La dura repressió que ha sofert aquest moviment i que ha afectat milers de ciutadans ha generat indignació però també dubtes sobre la millor estratègia per continuar avançant.

La confrontació interna dins de l’independentisme s’ha accentuat i s’ha fet més visible. I n’ha resultat un nou factor d’incertesa en un marc on altres incerteses –econòmiques, climàtiques, geoestratègiques,...- ja eren, com he assenyalat, prou significatives. Doncs bé, també aquí ens cal orientar la nostra atenció vers el territori. El mes de maig tindrem eleccions municipals i s’hi decidiran els governs municipals, comarcals i provincials, a més dels de comunitats autònomes amb les quals compartim llengua i cultura.

Enmig de la pugna per l’hegemonia dins l’independentisme, de l’alarmant creixement de l’extrema dreta i del ressorgiment de les visions neocentralistes, les properes eleccions municipals han de contribuir a mesurar la fortalesa de les diverses posicions i a prefigurar futurs escenaris d’entesa i de confrontació. I per interpretar adequadament el que s’està esdevenint, una vegada més la premsa local i comarcal està cridada a assumir un paper clau, oferint-nos punts de vista i informacions que ens permetin fonamentar i contrastar opinions i decisions.

Sí, avui més que mai, amb les adaptacions tecnològiques i conceptuals que requereixen els nous temps, els mitjans de comunicació de proximitat resulten vitals, per a nosaltres com a ciutadans individuals, però alhora per al conjunt del país. Apostem-hi!