Eva López Pinyol Periodista

(“AAAiii quina pudor! AAAiii quina pudor! Digue'm una raó perquè fas aquesta pudor, ja sé que aquestes coses no es pregunten, però es que no es pot aguantar...”) Club Súper 3

La primera vaga documentada va tenir lloc a l’Antic Egipte, al segle VII a.C. Una seixantena d’artesans i obrers que construïen la tomba de Ramsès III a la Vall dels Reis es van plantar, després de tres setmanes de no cobrar el jornal -quatre sacs i mig de blat i un de civada- que se’ls havia assignat.

Igual que aquells jornalers, els treballadors de l’empresa PreZero, que s’encarrega de la recollida d’escombraries Porta a Porta a cinc municipis de l’Alt Penedès, han dit prou. Ja fa gairebé tres setmanes que estan en vaga per reclamar millors condicions laborals i salarials, i la seva aturada és visible (i també s’olora) als carrers de les poblacions afectades.

Sant Sadurní d’Anoia, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Olèrdola i Torrelavit són els municipis perjudicats per aquesta vaga. La incidència en cada un d’ells, com passa amb gairebé tot, està relacionada amb la grandària de cada nucli. Sant Sadurní, amb prop de 13.000 habitants, és el que s’endú la pitjor part.

Gairebé des del primer dia de l’aturada del servei, en alguns carrers de la vila s’acumulen les bosses d’escombraries. Hi ha veritables muntanyes de deixalles. Això, malgrat que s’han instal·lat contenidors de grans dimensions perquè els veïns i veïnes les puguin dipositar. La insalubritat que han generat aquests residus van provocar que, la setmana passada, l’Ajuntament hagués de decretar l’alerta sanitària per netejar els carrers. Els informes van determinar que l’acumulació de residus podia comportar riscos per la població. Dos dies després de fer neteja, els carrers tornaven a estar bruts.

És evident que la manca de servei de la recollida Porta a Porta és en major part la causa d’aquesta situació, però també ho és l’incivisme. Els darrers dies, a les muntanyes d’escombraries s’hi ha vist de tot: matalassos, mobles, roba...Tota mena de deixalles que molts aprofiten per llençar, ara que no estan obligats a reciclar. Això em fa pensar que, per a molts, separar residus segueix sense ser una qüestió de consciència.

Puc entendre que a molts se’ls faci feixuc haver de guardar les deixalles quan no hi ha servei, sobretot per als que tenen habitatges més petits. Haver de disposar de quatre cubells a casa és un problema per a molts, tot i que hi ha veïns -els que creuen en el reciclatge -que busquen alternatives per poder-los encabir. Potser hauríem de qüestionar el model de recollida. Seria una opció. Es podria apostar pels contenidors intel·ligents? Potser sí. El que no podem qüestionar és la necessitat de fer una bona gestió de les deixalles, un gest que hauria de començar en cada una de les llars del país.

Mentre s’espera que el Departament de Treball faci de mediador per resoldre el conflicte de la recollida Porta a Porta a l’Alt Penedès, el civisme ha de ser el motor que permeti salvar una situació que amenaça d’enquistar-se per la immobilitat dels treballadors i també de l’empresa. Després de 19 dies de vaga, igual que els carrers, el tema ja comença a fer pudor.