Mairena Rivas Vázquez Periodista

Fa uns dies, el Consell de l’Advocacia Catalana va organitzar una jornada sota el títol “El tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, laboral i mendicitat” i jo, quan veig que es treu a debat una vegada més aquesta xacra social, em torno a preguntar per què les màfies continuen lucrant-se a costa d’un negoci d’allò més inhumà.

Alerten que, arran de la guerra russa contra Ucraïna, corren perill de ser capturats amb finalitats d’esclavatge sexual dones i nens que fugen de les bombes. Un escenari que no és nou, tenint en compte que els criminals s’han aprofitat tota la vida de les persones més vulnerables en qualsevol lloc del món. Les persones que són explotades sexualment estan indefenses, desemparades, sempre. Qui les protegeix?

De què serveix posar sobre la taula una problemàtica si després no s’actua? De què serveix la teoria si a la pràctica res no canvia? La conclusió sempre és la mateixa: cal promoure una reforma legislativa que condemni el consum de prostitució per combatre aquesta criminalitat. Però en mans de qui està fer efectiva aquesta reforma? La solució ja no és només una qüestió de lleis, cal sensibilitat, cal conscienciació, cal més intervenció. Per què si allò que veiem no ens agrada, mirem cap a un altre cantó? Massa preguntes… 

No oblidem que el tràfic d’éssers humans està considerat com una de les infraccions penals més greus a escala mundial. La reforma legislativa en matèria d’explotació sexual, tan necessària, hauria de perseguir a parts iguals tant el traficant com el consumidor.

I això ho dic perquè, tristament, existeix una repulsa contra el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, existeix un menyspreu i una condemna cap als proxenetes responsables de l’esclavatge humà, però no es recrimina amb prou contundència els clients que paguen per sexe i que són el motor que, realment, fa funcionar aquest negoci tan nauseabund i repulsiu. Les relacions sexuals han de ser consentides, lliures, amb afecte i estima entre les dues persones. El sexe no pot ser mai ni obligat, ni forçat, ni comprat.

No em puc imaginar com de difícil deu ser esborrar la petja que ha deixat sobre el seu cos el negoci sexual per a aquelles dones, per a aquells menors, que han estat obligats a prostituir-se sota amenaces, vexacions i coaccions.