Carlos F. Sopuerta Físic, Científic Titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

Cada vegada resulta més evident el paper indispensable de la ciència en el món en què vivim, present en tots els aspectes de les nostres vides. No obstant això, em sembla que encara estem lluny d'aprofitar tot el potencial que la ciència ens pot aportar. La visió majoritària semblar ser que la ciència serveix per produir nou coneixement pel benefici econòmic i social d'un país. Però la ciència és molt més, en particular, la ciència representa una forma de pensament. El pensament científic es basa en analitzar problemes i arribar a solucions mitjançant l'acumulació d’evidència estadística que s'obté d'observacions empíriques en forma de dades. Aquesta és la forma de pensament que es pretén inculcar a les escoles a les persones individuals, però també és necessària perquè una societat pugui funcionar de forma eficient i pugui resoldre els seus principals problemes, a la vegada que és molt beneficiosa per la seva salut democràtica.

El problema que veig és que ens manquen estructures als nostres governs per tal que l’evidència científica s’obri pas des del món de la ciència i la tecnologia fins arribar a formar part integral de les decisions polítiques que determinen el nostre futur. Segons la meva opinió, aconseguir això determina en gran part el destí d’un país. També es presenta com un element clau per resoldre els grans problemes mundials que tenim davant nostre: Les conseqüències del canvi climàtic, la crisi de recursos energètics, etc. Tots aquests grans problemes requereixen prendre decisions que clarament han d’estar informades pel coneixement científic i, a més, s’han de poder prendre evitant els interessos partidistes que donen lloc a una corrupció incompatible amb societats democràtiques.

Recentment, hem tingut un clar exemple de la urgència de tenir estructures sòlides als governs per prendre solucions d’acord amb la ciència: La pandèmia de la Covid-19, on hem pogut veure quina ha estat la reacció dels diferents governs, en general amb molta improvisació, poc articulada, i amb una gran mancança de transparència que s'ha reflectit en la formació de comitès "científics" dels quals, en molts casos, no hem sabut ni com funcionaven ni quines persones els formaven. Això últim ha estat probablement motivat pel perill d’incórrer en problemes legals, la qual cosa ens porta a la necessitat de regulacions per la presa de decisions basades en comitès de veritables experts científics. Això ens diu, que aquestes estructures que necessitem, no només han de ser creades a nivell del poder executiu, sinó que han d’incloure també el poder legislatiu i el sistema de justícia.

Sembla possible que aviat la Covid-19 esdevingui un problema del passat, però tenim davant nostre altres problemes tan importants o més i que requereixen urgentment solucions. No tinc cap dubte que aquestes solucions passen per l’ús de la ciència i la tecnologia. Però per això ens hem de donar les estructures adequades per a aquest fi. La pilota continua a la teulada dels nostres governants...

Carlos F. Sopuerta
Físic, Científic Titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)
President de l’ACDIC