Elena Domingo Basora Periodista

El passat 28 de gener vaig moderar una ponència organitzada pel Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar de Riudoms titulada "Reptes i incerteses de la crisi climàtica en un context social sense memòria ambiental". El ponent era Mariano Barriendos, professor universitari i especialista en climatologia històrica: una especialitat que estudia com ha evolucionat el clima al llarg de la història recent i quin impacte han tingut els canvis a la societat. Si algú vol, per curiositat, veure aquesta xerrada, la pot recuperar en aquest enllaç.

No descobreixo res de nou si dic que la sensació amb la qual ens vam quedar tots després d'aquella ponència és que estem davant d'una situació molt complicada, i que se'ns acaba el temps. Al llarg de la història hi ha hagut molts canvis en el clima, situacions extremes que les diferents societats de cada moment han hagut d'afrontar. En aquest cas, sabem que el canvi climàtic és producte de l'acció directa de l'home, a diferència d'experiències anteriors. Però d'aquelles que podrien ser lliçons del passat cap al futur sobre com adaptar-se a situacions climàtiques extremes no només no n'estem traient res, sinó que continuem tirant pilotes fora, sense veure accions clares, reals i globals sobre la qüestió del clima.

Últimament estan passant moltes coses al món que centren l'actualitat informativa més immediata, i que desplacen una qüestió, la del canvi climàtic, que es percep com un tema que ens afecta a llarg termini. Quan esclata una pandèmia global o una guerra a tocar de les nostres fronteres, els mitjans de comunicació se les miren ràpidament: són qüestions que ens cremen als dits, que s'han d'explicar avui, no podem esperar a demà. Els minuts són els que són en un noticiari o en un programa de ràdio, i l'espai és el que és en una revista o en un diari. Les qüestions relatives al canvi climàtic, en canvi, sempre poden esperar a demà. A tots els nivells, en general, estem acostumats a treballar a curt termini, també a escala política: posem el focus en allò que és urgent avui, la resta pot esperar. I les coses que no són urgents a curt termini es van deixant aparcades fins que ens peten a la cara.

Els diferents canvis en el clima en èpoques passades van obligar a les societats que els van viure a adaptar-se a molts nivells. Qüestions tan fonamentals com què menjaven en aquestes societats o com es movien, l'agricultura o les infraestructures, van canviar. Ara ens podríem estar anticipant, amb l'experiència que ens dóna la investigació d'aquests fenòmens del passat, a la necessitat de canvis: recerca de conreus alternatius i vàlids en altres tipus de climes, canvis en els models de mobilitat, gestió de recursos hídrics... Actuar no és només intentar frenar l'acció de l'home sobre el clima que ens amenaça i que ens alterarà la vida, sinó també anticipar-se als possibles canvis que necessitarem quan això passi.

Però els recursos que es dediquen a aquestes investigacions són mínims, i l'impacte que acaben tenint en accions reals, encara més. No tenim memòria ambiental -o no en volem tenir- i, mentrestant, els reptes i incerteses que tenim per davant són enormes.