Àngels Yécora Gallastegui Agent de la Propietat Industrial

Aquest inici del 2022 està essent complicat des del punt de vista de Salut Pública a tot el món, degut sobretot a la nova onada de contagis de la COVID-19, provocada per la variant anomenada “Òmicron”.

En l’ambient de por generalitzada molts entenen, finalment, el que les autoritats polítiques no es van preocupar d’aclarir fa uns mesos i és que les vacunes no aporten una immunitat que eviti contraure novament la malaltia, tot i que sí es demostren molt eficaces per evitar hospitalitzacions i morts. Això no obstant, els experts alerten de que, fins que no s’estengui la vacunació a nivell mundial, continuarem sotmesos a l’atzar del sorgiment de noves mutacions del virus, que ens afectaran cíclicament.

Les dades de l’OMS indiquen, que els països rics han acaparat el 75% de les vacunes produïdes. Com solucionar aquest evident desequilibri que posa en risc la salut dels habitants del planeta?. Comença a escampar-se l’argument de que la solució a aquest problema seria l’anul·lació del dret de patent o l’atorgament de llicències obligatòries a companyies no titulars de les patents de les vacunes, per tal que poguessin produir-les com medicaments genèrics.

A primer cop d’ull, coneixent la fortalesa econòmica de les principals multinacionals farmacèutiques, semblaria una mesura justa per pal·liar la desigualtat generada. No obstant això, com gairebé sempre en assumptes on intervenen raons econòmiques i polítiques; la decisió tindria altres derivades que s’han de tenir molt en compte.

Les indústries farmacèutiques enteses com les que inverteixen en I+D i generen els nous medicaments que són patentats, les veritables indústries innovadores; es troben majoritàriament a Europa i als USA. Assolir la primacia mundial en un sector que requereix una innovació constant, afavorida també per la inversió pública en Ciència bàsica, i que pressuposa un “know-how“ construït en un aprenentatge progressiu en el temps; que ha permès, no només obtenir la propietat sobre les patents dels productes i dels procediments, sinó que també te altres intangibles com els secrets industrials i els professionals experts; no és cosa que es pugui fer en poc temps; requereix un procés de dècades i sobretot una cultura de llibertat de pensament de la societat.

Però és que, a més de les grans multinacionals del sector, existeixen també una constel·lació de PIMES als diferents països, sorgides dels centres d’investigació públics, com a spin-offs, que aconsegueixen desenvolupar productes innovadors; per després llicenciar o cedir les patents aconseguides a les grans empreses, per tal que aquestes les puguin produir i distribuir a tot el món. El cas paradigmàtic el tenim en l’empresa emergent alemanya “Biontech”, que va ser fundada l’any 2008 i que va comercialitzar la seva patent a la multinacional Pfizer. Però no podem oblidar que a l’estat espanyol les nostres “Biontechs” aporten en aquests moments el 13,4% del PIB; donen feina a més de 47.000 treballadors; el 60% dels quals tenen estudis universitaris i sobretot, aconsegueixen entre un 20 i un 30% de les seves xifres de negoci precisament amb els royalties que obtenen llicenciant els seus drets de patent a les multinacionals.

Anul·lar el dret de patent o imposar una llicència obligatòria a les patents és justament el que volen les potències emergents com ara Xina o la Índia, per aprofitar-se de la inversió (pública i privada) i del capital intangible occidental, òbviament estalviant-se ells la inversió necessària per obtenir-les.

Alerta doncs amb els maximalismes i els maniqueismes: afavorir els països realment pobres: sí, si cal enviant vacunes gratuïtament i massivament; regalar els drets de patent a potències econòmiques, mancades del seu propi I+D i amb organitzacions socials marcadament desigualitàries, la resposta hauria de ser, en aquests casos: no.