Núria de José Gomar Periodista

El Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de la Informació de Catalunya i les onze universitats catalanes que imparteixen estudis de periodisme i comunicació van organitzar la setmana passada una jornada sobre ètica periodística. El programa convidava a parlar de l’ètica en relació a tres aspectes: l’exercici professional del periodisme, la COVID i la desinformació. I precisament la desinformació va centrar els tres debats.

La preocupació pels efectes d’aquest fenomen és evident. La majoria de vegades l’associem a les fake news, les mentides. Però la desinformació va més enllà. Perquè una informació no ha de ser necessàriament mentida per desinformar. La falta de contrast, de context o de perspectiva poden fer que aquesta informació sigui dolenta sense que necessàriament sigui falsa. I en això, el compromís ètic dels periodistes hi té molt a fer.

El codi deontològic és la guia essencial per elaborar una informació, com també ho són les múltiples recomanacions sobre tractaments informatius de diferents matèries que elaboren diverses institucions i associacions professionals. La precarietat, que obliga molts companys a simultaniejar més d’una feina per arribar a final de mes, o la immediatesa que se’ns exigeix, de vegades, fan difícil poder ser tan èticament rigorosos com caldria en l’elaboració de les informacions. Però sovint, la inèrcia o la facilitat d’accedir a unes fonts més fàcilment que a unes altres, també ens porten cap a praxis no gaire recomanables. És aquí on hem de fer l’esforç d’autoexigir-nos al màxim.

Els periodistes que es dediquen a la comunicació corporativa també reivindicaven, durant la jornada de dijous, la necessitat de fer la seva feina seguint els criteris ètics de la professió periodística. I tal com evolucionen les rutines productives de les redaccions, amb poques mans i cada vegada més pressa, que la informació surti de la font amb màximes garanties de veracitat, encara que això no eximeixi de la necessitat del contrast a l’hora de convertir-la en notícia, augmenta la qualitat de la informació que finalment arribarà al ciutadà i la reputació de la marca que la distribueix. El compromís ètic de la comunicació corporativa, i dels periodistes que l’elaboren, aporta valor a la marca.

Els riscos que provoca la desinformació fan que cada vegada hi hagi més veus que proposen un enduriment de la normativa que permeti sancionar els qui contribueixen intencionadament a la desinformació. Per la part que afecta l’exercici professional, la regulació de la professió periodística és un debat tan antic com apassionant. Em costa de veure que el poder legislatiu hagi de determinar de quina manera s’ha d’exercir la professió.

Soc més partidària que s’autorreguli, això sí, dotant-la de mecanismes que permetin que aquesta autorregulació sigui efectiva, com passa en altres col·lectius professionals.

El compromís ètic de tots els periodistes és determinant per al futur de la professió. Com ho és que sapiguem fer entendre a la ciutadania la importància de la nostra feina, perquè accedir a una bona informació no és un plus, és una necessitat bàsica per al benestar de les persones en una societat democràtica. I hem d’exigir que arribi a tothom, no només a qui vol, o pot, pagar per tenir-la.