Mairena Rivas Vázquez Periodista

El creixement imparable de la criminalitat organitzada relacionada amb el cultiu i el tràfic de marihuana desborda els equips policials que lluiten contra l’activitat delictiva associada a aquesta droga. La producció i la distribució està en mans de màfies, que han trobat un nínxol de negoci molt substanciós econòmicament, al voltant del qual es generen episodis violents, robatoris, frau elèctric i, fins i tot, corrupció policial.

La magnitud d’aquesta delinqüència, ara mateix, hauria de fer reflexionar els governs sobre quins són els mitjans, els recursos i el personal de què disposen els cossos policials en la lluita i en l’eradicació de les plantacions il·legals de marihuana. També cal que fiscals i jutges comptin amb eines legals contra aquest narcotràfic. Si no es talla el problema d’arrel, el problema seguirà creixent i creixent... imparable.

Fa només uns dies, l’inspector de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra de Figueres, Alfons Sánchez, es queixava en un acte públic a Llançà -la commemoració del Dia de les Esquadres- que el cultiu i el tràfic de marihuana, així com les ocupacions d’immobles il·legals, la defraudació del fluid elèctric i, sobretot, els delictes contra la salut pública, són de difícil solució «amb la normativa penal vigent».

Els mitjans de comunicació van plens cada dia de les confiscacions i les detencions que es practiquen en relació amb una geografia verda que tant es localitza en espais oberts, en zones boscoses, muntanyes i marges dels rius, com en entorns urbans, en cases, magatzems, tallers, pisos, xalets... L’olor de marihuana s’ha convertit en una fragància impregnada en els carrers de pobles i ciutats.

Augmenten els comissos de plantes de marihuana, que es compten per milers, i, conseqüentment, augmenten els procediments judicials incoats. Calen mitjans, recursos i reforços policials i calen professionals especialitzats en l’àmbit de la investigació i de la justícia per fer front a una realitat tan preocupant com aquesta.

La manca d’una regulació clara i taxativa sobre el cultiu i el consum de marihuana ha propiciat el sorgiment de grups criminals perillosos, que lluiten pel control del negoci del narcotràfic. Si aquest mercat negre segueix estenent la seva taca en la nostra societat, serà interessant veure qui dona la cara i assumeix la responsabilitat d’aquest desastre.

L’Estat espanyol és el quart país de la Unió Europea amb la major taxa de consum de marihuana i una dada alarmant és que s’ha convertit en una droga il·legal habitual entre la població adolescent. El debat sobre la legalització de la marihuana no pot esperar. I més si es té en compte la paradoxa que provoca l’altra cara de la moneda d’aquest món, la que correspon als grow shops que proporcionen, amb una total normalitat, les llavors, les terres, els fertilitzants i els manuals per a la germinació i el reg que garanteixen que el cultiu de marihuana serà un èxit per a aquelles persones que en planten per al seu propi consum i que defugen del negoci de les màfies.