Santiago Tejedor Professor i director del Màster en Periodisme de Viatges, UAB

Busquem històries.

Busquem històries que atreguin, captivin o emocionin. I això encara és possible. Aquest món les té a milers, milions. És possible fer-ho. Com també hauria de ser factible i obligatori que els que dediquem viatges, hores i silencis a ajuntar paraules, entenguéssim on som. Em va dir Chido Onumah, periodista nigerià establert entre el fred canadenc de Richmond (Columbia Britànica) i la calor -trista aquests dies- de Port Harcourt (Nigèria), terra dels ijaws, en un país amb més de 500 llengües, que som " periodistes d'un sol món ".

Michael Jacobs creia que un dels grans èxits d'Alexander von Humboldt, geògraf, naturalista i explorador, va ser utilitzar els relats dels seus viatges per promoure la divulgació. És a dir: que tots poguessin conèixer una mica millor el món. Des d'un particular enfocament interdisciplinari de les ciències, Jacobs assegurava que el més significatiu dels èxits d'Humboldt va ser "el que amb seguretat és l'objectiu principal d'un escriptor viatger: infondre al lector un sentiment dominant de sorpresa davant la natura". Allò sostenible s'ha posat de moda. Fins i tot ja hi ha un periodisme ambiental. Agències de viatges, segells editorials i fins reporters: tots tenen el seu decàleg per a un "viatge sostenible". La COVID-19 multiplicarà --crec jo-- aquest tipus d'enfocaments. L'ús del vaixell, trens i carreteres en front dels avions poc té a veure amb el nostre periodisme viatger. No obstant això, molts viatjaran o intentaran fer-ho com ho van fer, ho han fet o ho fan aquests cronistes que, com Theroux, van trobar en els ferrocarrils alguna cosa més que un transport. El periodista viatger ve definit pel que diu, com ho diu (si és que poden separar-se) i com ho fa (com viatja). Hi ha igualment una invitació a caminar el món més enllà del 'mainstream'. I a fer-ho respectant cultures, valors i tradicions. De nou, aquí, els periodistes viatgers -que són referent i inspiració- poden exercir un paper decisiu. Volent o sense voler, sabent-ho o no, els periodistes "formen" o "deformen". I si parlem del món, cal que el nostre reporterisme ajudi a sensibilitzar la societat dels problemes que tenim i dels que s'acosten. El periodisme viatger explica les virtuts meravelloses de la planeta, però també denuncia injustícies i desigualtats.

Busquem històries. Sempre hi ha històries? La resposta és òbvia: Sí. Ja fa una estona llarga que les venim explicant. La matèria primera la tenim: un univers. I dins, la nostra galàxia. Nou planetes. Cinc continents. Uns 243 estats independents (trossos de terra, amb o sense reconeixement, envoltats d'unes mentides anomenades fronteres). Més 809 illes (res més es va saber d'el tresor d'or, joies i gemmes que, cap a 1820, el capità anglès William Thompson va amagar en algun racó inhòspit de l'illa de Coco). Cinc grans oceans (prou ferits). I en ells, uns 100 "cossos d'aigua", que molts anomenem mars (amb les seves platges i els seus galions enfonsats). Segons la UNESCO, més de tres milions de vaixells continuen oblidats en el fons marí. Milers de quilòmetres de rius, de deus i de rierols. Però no hi ha història sense personatges. Perquè sense personatges no hi ha conflicte. I sense conflicte no hi ha històries. A les acaballes de 2019, uns 7.700 milions de persones (personatges?) Passejaven per aquest món. Al 2050, podríem arribar als 11.400 milions. Diuen que més de 15.300 en 2100. Són persones que són, estan, guanyen, perden, comencen, mosseguen, bufen, trenquen, creen, inventen, dibuixen, porten, porten, construeixen, compren, trien, menyspreen, fan, somien, beuen , cauen, senten, lluiten, troben (poc), busquen (molt), obliden, perdonen, donen, creixen, tenen, senten, escolten (els menys), volen, perdonen, aconsegueixen, donen, creixen, amaguen, colpegen, dibuixen , estimen, fan mal, guarden, saben, aprenen, marxen, presten, permeten, perden, signifiquen, besen, forniquen, paguen, llegeixen, corren, venen, envien, mostren, demostren, tanquen, canten, dormen, parlen, gasten , ensenyen, llancen, entenen, desperten, escriuen, odien, maten, pensen, expliquen, viuen, viatgen.

I ho fan tot -o gairebé tot- en aquest planeta. Falta veure si aquest món resisteix i com ho fa. Aquesta seria també una bona història. O moltes. La clau és aquesta: anar, mirar, entendre i tornar per explicar històries que, al seu torn, ajudin a anar, mirar i, especialment, entendre. També a tornar (crec que això és molt important). Però, per sobre de tot, que siguin històries que no acabin séʌǝɹuı'l ɐ ʇoʇ explicant-se.