Notícia

Francesc Cruanyes i la realitat del món que ens toca (re)viure

Santi Coll Director del Setmanari de l'Alt Empordà

Malament rai quan els periodistes som notícia per coses gens positives i que, per ­pos­tres, no són culpa nostra. Malament rai quan un professional de cap a peus veu conculcada la seva llibertat d'expressió perquè els seus punts de vista no concorden amb qui ostenta el poder. Malament rai, sí. Dimarts passat s'acomiadava de la contraportada del Setmanari de l'Alt Empordà en Francesc Cruanyes. Dos dies abans ho havia fet, també, en la seva talaia de la contraportada del Diari de Girona. A contracor, forçat per les circumstàncies. Obligat per l'amenaça d'acomiadament de TVE, l'empresa per la qual treballa i que avui és governada pel Partit Popular. Més clar, l'aigua.

Heu estat molts els lectors i lectores que ens heu demanat "què ha passat amb en ­Crua­nyes?", "Per quin motiu deixa el seu article setmanal del «Vent Blau»?". Doncs l'han obligat a deixar-lo des d'aquesta casta política i administrativa que desconeix l'abast de la llibertat d'expressió. Més ben dit, que la coneix i vol evitar-la. Res més lluny del nostre desig que veure fora d'aquesta, la seva casa, en Francesc. Ell mateix ho va deixar escrit: col·labora amb l'EMPORDÀ des de 1979. Sempre li hem llegit textos carregats d'empordanisme, de lleialtat als seus principis bàsics de tolerància, comprensió i d'acceptació dels pensaments dels altres encara que no siguin els seus. Volen fer callar en Francesc perquè algú no accepta que ell expressi els seus propis pensaments per escrit, en català, amb el país al cor i el bagatge de l'experiència a l'esquena. Tot plegat també l'ha dut a passar un mal tràngol de salut, gens aliè a aquestes circumstàncies.

En Francesc Cruanyes, tots ho sabem, és un digne successor d'una llarga nissaga de periodistes empordanesos que han sabut retratar el nostre petit país amb els seus relats. Són moltes les entitats, públiques i privades, que poden donar fe de la seva predisposició per fer coses, per ser-hi, per participar. Ara en Francesc és més lliure que mai. Qualsevol camí que emprengui el farà amb la mateixa motxilla d'honestedat i tenacitat que ha dut sempre.

Podeu consultar l'article en el següent enllaç.

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte