A qualsevol projecte humà que valgui la pena de ser realitzat hi ha d’haver sempre un component d’il·lusió i un altre de passió, altrament no es durien mai a terme la gran majoria de les iniciatives dels éssers humans que realment valen la pena i que perduren en el temps.
Amb l’experiència he anat aprenent també que juntament amb aquests components, cal afegir, igualment, una consciència de les limitacions de tota mena, que ens imposen els nostres entorns físics i socials i la comprensió d’aquestes, per poder-los superar racionalment. Això ja ho sabia molt bé el filòsof Friedrich Nietzsche quan al seu “Més enllà del bé i del mal” descriu la llibertat humana com la possibilitat de “ballar encadenats”, fent ús d’una bella figura poètica en la qual la passió i la creativitat (ball) es veuen frenats tot sovint per la realitat (cadenes) i que procuro recordar sempre que m’enfronto a dificultats per tirar endavant els meus projectes professionals i de vida, per no oblidar que el ball s’ha de continuar malgrat els impediments.
Un d’aquests projectes, d’aquestes il·lusions, per a mi i per a un grup de persones que ens agrupem en l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica-ACDIC és precisament el donar a conèixer el que anomenem ciència de frontera entre la ciutadania adulta a Catalunya; amb la finalitat de fomentar l’esperit crític i que es comprengui com funciona la ciència i les seves contribucions cabdals al progrés social.
Fent la nostra feina, fa tres anys ja, vàrem tenir la sort de trobar una persona, el cap del servei de biblioteques de la Diputació de Girona, Lluís Estévez, qui, en l’exercici de les seves funcions havia tingut la idea i la iniciativa d’impulsar un projecte anomenat “BiblioSTEAM”, per divulgar ciència a les biblioteques de la demarcació de Girona i ens vam presentar a la proposta que va endegar, per poder portar alguns dels millors investigadors del sistema de ciència català. El viatge d’encaix entre els divulgadors i el món dels usuaris de les biblioteques gironines no ha estat fàcil per a ningú, però agraïm l’experiència viscuda amb el públic i les bibliotecàries, molt plaent a la majoria dels casos.
Arribar fins aquí ens ha suposat ballar en cadenes a tots plegats, però, sens dubte, és un viatge que no hauríem pogut fer sense l’impuls i la professionalitat d’en Lluís Estévez, el seu primer motor. Aquest dilluns, el seu camí per la vida s’ha aturat de cop, massa d’hora. La divulgació científica i cultural a Catalunya perden un bon puntal, D.E.P. Lluís i que la terra et sigui lleu.