El passat dissabte a Juneda durant la celebració de la 16à Convenció de la Premsa Comarcal i Localvam fer entrega del premi anual  Reconeixement pel suport a la Premsa Comarcal  a Òmnium Cultural, un guardó que lliurem a institucions, persones o empreses que sempre han fet costat a la nostra entitat. La vicepresidenta d'Òmnium Marta Garsaball va ser l'encarregada de rebre la menció de mans del president de l'ACPC Francesc Fàbregas a l'escenari del Parc Alegria. Tot seguit, us reproduïm el discurs que Marta Garsaball va pronunciar als més de cent vint periodistes que eren presents a la jornada.

"L’any 1961, ara fa 63 anys, 5 empresaris es van jugar el seu patrimoni fundant una entitat com Òmnium Cultural en ple franquisme per promocionar la cultura i la llengua catalanes.

En aquell context, amb una bona posició econòmica com tenien, no era fàcil posar en risc els seus diners i el seu prestigi social promovent accions i campanyes per la llengua i la cultura. Però ho van fer.

Cultura en el sentit més ampli de la paraula; Cultura en majúscules; Cultura entesa com aquelles accions que, en un context tan advers, podien salvar els mots, en paraules de Salvador Espriu.

I van emprendre diferents accions de mecenatge cultural com a forma de resistència al règim franquista, que havia suprimit la presència del català en la vida pública.

Som al 1963. Tot i la il·legalització de l’entitat durant 3 anys, gràcies a aquell esperit, a aquell impuls, a aquella capacitat de jugar-se-la, en poc temps Òmnium torna a obrir la seu.

Així, recupera el Premi Sant Jordi, crea el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instaura la Nit de Santa Llúcia, engega la campanya del Bibliobús que, en 10 anys, ven 380.000 llibres i 26.000 discos en català.

També arriba la campanya «Llegiu llibres en català» i, de forma clandestina, Òmnium aconsegueix crear un cos de mestres per ensenyar i preservar la llengua, en un moment on ni tan sols existia la Generalitat.

La xarxa d’Òmnium passa de 10.000 alumnes de català l’any 1971 fins als 180.000 alumnes l’any 1977. Fins que s’integra, ja amb la Generalitat restablerta, al circuit oficial d’ensenyament.

Aquells fundadors ens van ensenyar que els drets es defensen exercint-los. I, amb el pas dels anys, defensar els drets culturals i nacionals del país ha implicat fer accions i campanyes com el Freedom for Catalonia. O la Flama del Canigó. O el CAT a les matrícules. O crear la Federació Llull per agermanar-nos amb València i les illes.

O promoure l’any 2010 una iniciativa per demanar la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià, una iniciativa que, per cert, va tenir el suport de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i de moltes capçaleres del país.

Defensar els drets culturals i nacionals ha implicat promoure la campanya Ara és L’hora, la manifestació pel Dret a Decidir (a la qual també es va adherir l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal), o el Concert per la Llibertat del Camp Nou.

Però defensar els drets culturals i nacionals d’aquest país també ha implicat que la Guàrdia Civil registrés la seu d’Òmnium o empresonés l’aleshores president, Jordi Cuixart. Ens va portar a llançar la campanya per l’Amnistia, amb mig govern empresonat i mig a l’exili, i també amb milers de persones represaliades per defensar el dret d’autodeterminació i per posar en dubte l’statu quo d’un Estat que té greus problemes per entendre la diversitat com una riquesa.

Un Estat que es veu capaç de titllar de terrorisme el que va ser una protesta massiva com el Tsunami Democràtic. I permeteu-me un record des d’aquí pel directiu d’Òmnium Oleguer Serra que ha hagut d’exiliar-se acusat de terrorisme.

Doncs no: exercir drets fonamentals, queixar-se, protestar, mobilitzar-se… No és terrorisme. És un acte de responsabilitat democràtica, és que el que hem de fer com a ciutadans compromesos, perquè  com deia Thomas Jefferson: 'Si una llei és injusta, un home no només té el dret a desobeir-la sinó que s’ha de comprometre a fer-ho'.

Defensar els drets culturals i nacionals també va implicar, per exemple, defensar el sector de les llibreries durant la Covid, amb una iniciativa com Llibreries Obertes, que va permetre vendre 50.000 llibres en 500 llibreries dels Països Catalans. I defensar la llengua i la cultura també implica ser solidaris amb revistes com Cavall Fort, Sàpiens, El Temps o Enderrock quan fa uns mesos el govern d’extrema dreta de Borriana, al País Valencià, va voler censurar les revistes en català de la biblioteca municipal.

Fer xarxa, teixir solidaritat des de la societat civil és una eina essencial per la nostra supervivència. Per això també defensem l’escola catalana davant els embats judicials i fem campanyes per fomentar el català en tots els formats. Ho vam aprendre en dictadura: a la societat civil li toca articular espais de resistència nacional i això és el que fem a cada racó dels Països Catalans.

Per això, avui més que mai, defensar el país també és defensar la potència, la diversitat i la qualitat de la premsa comarcal i local catalanes com un element distintiu de la nostra cultura. Tenim un país amb un teixit associatiu molt potent i amb una varietat de premsa comarcal i local modèlica. Amics i amigues, endavant amb la feina que feu. Tenir una premsa lliure, diversa, exigent i crítica és un dels fonaments clau de la nostra societat.

És un honor per Òmnium rebre un guardó com aquest, pel que significa i per qui l’entrega. Aquells que es van jugar la pell per la cultura i la llengua catalanes fa 60 anys avui n’estarien orgullosos.

Seguirem al peu del canó defensant la llengua, la cultura i el país. Com sabem que ho farà l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Gràcies immenses de part del president d’Òmnium, de part de la junta nacional de l’entitat, de les més de 50 seus que Òmnium té escampades arreu de tots els territoris de parla catalana, i dels 180.000 socis de l’entitat.

Visca les lletres catalanes i visca la premsa local i comarcal!"