La revolució digital ha comportat grans avantatges, però també està deixant moltes víctimes. Entre elles, els quioscos de premsa, que veuen com any rere any disminueix el seu negoci. I tot fruit d’una paradoxa: mai s’havia llegit tant –només cal veure la quantitat de gent enganxada a les notícies del mòbil–, però, en canvi, mai s’havia venut tan poca premsa escrita. Prova d’això són les darreres dades de l’Ajuntament de Barcelona, segons les quals dels 338 quioscos que hi ha a la ciutat, 285 funcionen i 53 estan tancats, alguns des de fa anys. El 1996 n’hi havia 440.

“No veiem bones perspectives”, admet Cristina Anés, presidenta de l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província (APVPBP), entitat amb dos-cents associats entre quioscos i botigues dedicades a la venda de diaris i revistes. I és que la crisi de la premsa –les redaccions acumulen expedients de regulació– és, també, la dels venedors de premsa. Els diaris en paper acumulen una dècada de caiguda de les vendes. El 2017 cap rotatiu espanyol ja no va superar els cent mil exemplars diaris, mentre que fa pocs anys fins a cinc capçaleres superaven aquesta xifra simbòlica. “Abans un diumenge venia entre vuit-cents i mil exemplars de La Vanguardia. Ara se’n venen vint-i-cinc”, assegura Juan Jiménez, president de l’Associació de Venedors de Premsa de la Rambla.

Podeu llegir la noticis sencera a lameva.barcelona.cat: