"El periodisme té un compromís social i la responsabilitat dels que fem l'ofici és explicar la història com és, ens agradi o no ens agradi", sentencia Pedro Valtierra en la presentació del seu primer llibre 'Pedro Valtierra: Mirada i Testimoni' a Monterrey , Mèxic.

Davant d'un auditori abarrotat de periodistes i estudiants de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Nou León, Valtierra remata dient: "M'agradaria retratar una realitat diferent, però els periodistes no som responsables de la violència que impera a Mèxic".

Són diversos els països que han estat en l'objectiu de la càmera d'un dels fotògrafs mexicans amb més trajectòria i transcendència, però és sens dubte el seu el que més li fa mal. Els fets delictius i la matança a periodistes és la realitat que li toca explicar a Pere Valtierra en la seva revista i agència fotogràfica Cuartoscuro.

L'entrevista amb el també fundador del periòdic La Jornada i guanyador del Premi Internacional de Periodisme Rei d'Espanya a millor fotografia, arriba en un moment oportú: la cara de Gregorio Jiménez De la Cruz, reporter de Veracruz segrestat i després assassinat, circula com la pitjor de les notícies per al gremi periodístic en els principals diaris del país.

Considera a Mèxic un lloc perillós per exercir l'ofici?

-absolutament Perillosíssim. I no només pels grups organitzats, molta gent s'amaga darrere d'aquesta figura per generar aquest tipus violència.

Cal deixar de fer-ho, aprendre a viure amb això o què hem de fer?

-Cal Fer-ho, cal anar amb compte. No val la pena perdre la vida per una nota o una foto, però tampoc cal amagar-ho, cal ser curosos, informant en la mesura de la possibilitat. Hem de buscar la manera per fer periodisme en aquestes circumstàncies.

Quina opinió li suggereix la matança de periodistes en el nostre país?

-La Matança de periodistes és molt dolorosa, és molt trist que estiguem passant això. Sabem el risc i el complicat que és la informació, però hem de tenir molta cura i no deixar de fer l'ofici.

En els actes de violència que succeeixen diàriament, fins on ha d'arribar l'ètica del periodista o fotoperiodista en cobrir la notícia?

-Sóc de la idea que cal retratar la violència com és. En el cas dels morts, no cal presentar-los tan directament, però hi ha diferents maneres d'enquadrar, de veure, de retratar la realitat sense que sigui tan crua.

Suggereix que els mitjans segueixin publicant aquest tipus de continguts?

-Suggereixo que els mitjans segueixin publicant, però que no ho facin amb la mateixa brutalitat. Crec que els més interessats en què no es publiquin els fets de violència no són precisament els grups delinqüencials, sinó l'autoritat.

Vostè comenta que l'opinió pública creu que els mitjans ajuden a generar més violència, És això cert, el periodisme genera més violència, o hi ha una percepció equivocada de l'audiència cap als mitjans?

-Una part de l'opinió pública creu que la fotografia i el periodisme ajuden a generar més violència, jo no estic molt segur d'això, jo penso que com a comunicadors tenim l'obligació de fer un registre d'aquestes circumstàncies, no amagar, perquè és un risc no registrar la realitat.

Font: Classes de Periodismo