L’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la cobertura de la campanya de les eleccions del 20-D constata que els mitjans públics analitzats van aplicar criteris de proporcionalitat en relació amb els resultats obtinguts en les eleccions espanyoles anteriors, mentre que els privats no ho van fer. Segons l’ens, les privades catalanes i espanyoles –també obligades per llei a la proporcionalitat- van obviar aquest criteri –cas de 8TV i RAC1- o directament no van informar sobre tots els grups polítics al Congrés –Telecinco i A3-, en benefici dels ‘emergents’, Podemos i C’s. El CAC trametrà l’informe a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i a la Junta Electoral Central.
El CAC, tal com va fer en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, ha inclòs en l’informe les tres televisions estatals principals. En aquesta ocasió, però, i “per tal de realitzar una radiografia el més fidedigna possible de les emissions que reben els catalans”, ha ampliat la mostra de les televisions estatals, de manera que en comptes d’un informatiu diari n’ha analitzat dos. Així, l’informe inclou dos informatius diaris de les cadenes amb més audiència (TV3, Telecinco, Antena 3 TV i La1).

Així doncs, en l’informe s’ha analitzat la informació sobre les eleccions en els informatius diaris TN migdia i TN vespre de TV3; Catalunya migdia de Catalunya Ràdio; 8 al dia de 8tv; el 14/15 de RAC1; la secció de notícies L’illa de Robinson d’El Punt Avui TV; L’informatiu migdia de TVE Catalunya; el TD1 i el TD2 de La1; Informativos Telecinco (migdia) i Informativos Telecinco (nit) de Telecinco i Noticias 1 i Noticias 2 d’Antena 3 TV.

L’informe assenyala que els mitjans públics, tant de ràdio com de televisió, van aplicar el criteri de proporcionalitat directa en relació amb els resultats obtinguts en les eleccions generals del 2011. Més en concret, TV3, Catalunya Ràdio i TVE a Catalunya van aplicar un criteri de proporcionalitat en relació amb les sis formacions que van obtenir representació al Congrés dels Diputats per alguna de les quatre circumscripcions catalanes. Per la seva banda, La1 també va aplicar el mateix criteri, per bé que en relació amb les 12 formacions que van obtenir algun escó en les circumscripcions en l’àmbit estatal.

Una segona dada destacada de l’informe fa referència als anomenats partits emergents, Podemos i Ciutadans (C’s). Les tres televisions estatals analitzades (La1, Antena 3 i Telecinco) van donar més temps a aquestes formacions que a partits que van obtenir representació parlamentària el 2011.La tendència va ser més acusada en el cas de les dues televisions privades estatals, les quals, a més no aplicar el criteri de proporcionalitat, no van reflectir la pluralitat de resultats del 2011. Pel que fa als mitjans privats catalans, els dos pertanyents al Grupo Godó (8tv i RAC1) i El Punt Avui TV, van oferir temps de notícia de totes i cadascunes de les sis formacions amb representació al 2011, però sense aplicar el criteri de proporcionalitat a què obliga la llei, és a dir, oferint més temps de C’s que de diverses candidatures amb representació el 2011.

En relació amb aquestes dues formacions, cal aclarir que malgrat no haver obtingut representació parlamentària en les darreres eleccions al Congrés (no es van presentar), tenen reconeguda la condició de ‘grup polític significatiu’ (en les circumscripcions en què, en posteriors comicis, van obtenir un mínim del 5% dels vots) per la Junta Electoral Central. Així, s’ajusta a llei informar sobre aquests grups, sempre que no es faci en perjudici d’altres formacions que sí tenien representació parlamentària prèvia.

Aquest document (‘Informe específic de pluralisme a la televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions generals 2015 (del 4 al 18 de desembre)’) ha estat aprovat aquest dimarts pel Ple del Consell, amb tres vots a favor i tres en contra i el vot de qualitat del president, Roger Loppacher. També s’ha aprovat trametre’l a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i a la Junta Electoral Central, en tant i en quant conté valoracions sobre mitjans d’àmbit estatal sobre els què el CAC no té competències.

Mònica Terribas, objecte de dues queixes del PP desestimades

D’altra banda, el CAC ha desestimat una queixa presentada pel PP en relació a la secció ‘La Portada’ d’El Matí de Catalunya, concretament en les emissions dels dies 11 al 25 de setembre de 2015, coincidint amb la campanya electoral del 27-S. Segons el PP, Mònica Terribas va aprofitar aquest espai per expressar la seva opinió sobre esdeveniments d’actualitat, contravenint, segons la formació política, els més elementals principis sobre veracitat, objectivitat i respecte amb el pluralisme d’un mitjà públic.

L’ens regulador no ha validat la queixa, estimant que ‘La Portada’ no vulnera el Llibre d’Estil de la CCMA. Amb tot, “recorda que les valoracions que s’hi fan s’han d’adequar escrupolosament a les missions de servei públic”. I afegeix que els sumaris o portades radiofòniques “no poden contenir opinió però sí que hi poden interpretar la realitat i fins i tot introduir-hi algun element valoratiu, sempre que es mantingui la imparcialitat de la informació”.

El CAC també ha rebutjat una segona queixa del Grup Parlamentari del Partit Popular a Catalunya sobre l’actuació de la moderadora (Mònica Terribas) en el debat electoral emès per TV3 i Catalunya Ràdio el 20 de setembre. Segons el CAC, la conducció del debat es va ajustar a les previsions del Manual d’ús del Llibre d’estil de la CCMA, sense que pugui apreciar-se una presa de partit per cap tesi o opció política concreta. Com en l’informe sobre la cobertura electoral, aquest acord també s’ha aprovat amb tres vots a favor, tres en contra i el vot de qualitat del president.

Font: ACN