La premsa comarcal i local s’ha distingit sempre per oferir a la ciutadania una informació veraç i de qualitat sobre el seu entorn més immediat. En aquest sentit, les més de 160 capçaleres que formen part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), repartides arreu del territori, mantenen des dels seus inicis una vocació inequívoca de servei.

Amb el pas del temps, els canvis demogràfics i socials que ha viscut el país no han fet més que augmentar la importància d’aquests mitjans. Avui dia, la seva funció va molt més enllà de la tasca informativa. Per això volem posar el focus en un altre paper essencial que desenvolupen moltes de les publicacions de l’ACPC: la seva tasca com a dinamitzadores socials i culturals als seus municipis. Moltes publicacions s’han convertit en veritables altaveus de l’activitat cultural local, impulsant iniciatives i donant visibilitat a les seves comunitats. Aquesta contribució s’inscriu en una tradició profundament arrelada al nostre país: la vitalitat del teixit associatiu català, que des del segle XIX fins avui ha estat un dels motors socials més potents del territori.

Revistes que mouen cultura i societat

Un bon exemple d’aquesta funció dinamitzadora el trobem aEl Pou de la Gallina, la revista manresana gestionada per l’Associació Cultural El Pou de la Gallina, una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1987 amb la voluntat de promoure i enriquir la vida cultural de Manresa.

Amb una periodicitat mensual, la revista destaca per l’organització de taules rodones dins del cicle anomenat Temes del Pou, que tenen lloc a la Sala d’Actes del Centre Cultural El Casino. En aquestes sessions es debaten i es reflexionen els temes centrals del darrer número publicat, que habitualment apareixen a la portada. Fins ara, s’hi han abordat qüestions com Les masies de Manresa amb història, L’ofici d’artista o Els primers objectors de consciència, entre d’altres. Són temes que, sense l’aportació i el tractament acurat de la revista, podrien desaparèixer de la memòria col·lectiva dels manresans.

“Quan vam néixer l’any vuitanta-set, l’objectiu era dinamitzar la ciutat de Manresa, perquè en aquell moment teníem la percepció que estava encallada, i volíem renovar el panorama”, recorda el director, Jaume Puig.

FOTO: Una imatge de la darrera taula rodona Els Temes del Pou en què es va debatre sobre 'Masies amb història'

En ser preguntat per les tasques de la revista, Puig diu que: “Més enllà del cicle Temes del Pou, procurem dur a terme altres activitats, com ara els Premis Oleguer Bisbal, que pretenen homenatjar personatges genuïnament manresans, triats mitjançant votació popular entre els lectors i subscriptors. També exercim d’escola de periodisme, ja que han passat més de cent persones que després s’han dedicat al periodisme professional.”

Fonoll, la revista local i independent de Juneda, a la comarca de les Garrigues, és també un exemple clar del paper dinamitzador que poden exercir els mitjans de proximitat en la vida cultural dels seus municipis. La capçalera es regeix per dos objectius fonamentals, recollits als seus estatuts: fomentar activitats culturals sense ànim de lucre i col·laborar amb el municipi en la promoció cultural, mitjançant l’organització de xerrades, conferències, col·loquis, exposicions, publicacions i el foment de les arts en general.

En aquest marc, i en una línia similar a les taules rodones organitzades per El Pou de la Gallina, Fonoll impulsa el cicle de xerrades Trobades al CAMP. Visions del futur proper, que té lloc al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP), amb el suport de l’Ajuntament de Juneda. Aquestes trobades reuneixen pensadors i especialistes de diversos àmbits per reflexionar col·lectivament sobre els reptes socials, culturals i econòmics del present i del futur immediat. Algunes de les sessions més recents han estat Com ens percebem a l’era digital, a càrrec de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica, o Cap a un canvi de model econòmic mundial, amb l’empresari Joan Vila.

Foto: Una xerrada del cicle Trobades al CAMP, protagonitzada per la periodista i escriptora Anna Punsoda, amb presentació d'Anna Berent, directora de Fonoll.

La revista que connecta territori i món

Per acabar, i no menys rellevant, dins de l’ACPC trobem Horitzons, una revista semestral en paper que despunta com una de les iniciatives més singulars entre les més de 160 capçaleres que formen part de l’associació. Editada per la Fundació Privada Horitzons 2050, la revista mostra una clara vocació de dinamització social i cultural, en sintonia amb els objectius de la Fundació.

Horitzons reuneix opinions, reflexions, assaigs, cròniques, reportatges i entrevistes signades per escriptors, periodistes, historiadors, politòlegs, cuiners i altres veus destacades d’arreu de Catalunya. Amb la voluntat d’oferir als lectors una mirada ambiciosa sobre el país i el món, la revista es posiciona des d’una perspectiva arrelada a l’occident català -les Terres de Ponent i el Pirineu-, aportant un canvi d’enfocament radical.

FOTO: Ferran Sáez, Antoni Gelonch -president de la Fundació Horitzons 2050- Alba Terés i Francesc Canosa -director de la revista Horitzons- en la presentació del segon número de la revista / Foto: Santi Iglesias).

“Des de qualsevol lloc es pot construir l’horitzó comú: el despoblament, la sequera, les noves energies, els nous perfils professionals... Aquests grans reptes globals es poden explicar perfectament des de Lleida, com fem nosaltres, perquè és un gran camp experimental”, explica Francesc Canosa, director de la revista.

Amb només tres números publicats, Horitzons ja es troba en una situació encisadora: “Pel que fa a la rebuda dels lectors, podem dir que tant el primer com el segon número estan pràcticament exhaurits. A més, pel quart número, molta gent ja ens ha demanat poder-hi col·laborar”, afegeix Canosa.

Aquests tres exemples -El Pou de la Gallina, la Revista Fonoll i la Revista Horitzons- posen en relleu la funció indispensable que exerceixen moltes capçaleres en la vida cultural i social del seu municipi, de la comarca i del país. I des de l’ACPC, se'ls hi dona suport actiu per garantir-ne la continuïtat i per fer valdre el seu paper com a altaveus del territori.

Text: Marcel Torra