La Federació de Mitjans de Comunicació Local de Catalunya (FMCLCat) va presentar fa pocs dies  al Col·legi de Periodistes de Catalunya el 2n Llibre blanc de la Ràdio Local a Catalunya, una actualització fonamental del primer document publicat l'any 2008. Aquest nou llibre blanc, a diferència de l'anterior que se centrava exclusivament en la ràdio pública, amplia la seva mirada a totes les emissores de proximitat, siguin públiques, privades o d'altres titularitats, oferint per primera vegada una radiografia completa i acurada de la realitat actual del sector.  L'Associació Catalana de la Premsa Comarcal va estar representada per Estel Huguet, directora de la capçalera El Breny, i membre de la junta de l'ACPC.

La prospecció ha identificat un univers de 227 emissores locals actives a Catalunya el 2024 i d’aquestes 155 han participat en l’estudi. Una aclaparadora majoria, el 83,9% de les participants (130 emissores), són de titularitat pública, amb el 8,4% privades i el 7,7% d'altres titularitats (comunitàries, associatives, etc.).  La ràdio local manté un fort arrelament al territori, amb la major concentració a la província de Barcelona (54,2% de les emissores participants), però amb una incidència particularment elevada en els municipis rurals, on es troba el 63,9% de les ràdios locals en poblacions de menys de 20.000 habitants. 

Principals conclusions de l'estudi. 

L'èxit de la ràdio local rau en la proximitat. Gairebé totes les emissores (el 97,4%) dediquen una part important de la seva programació a continguts locals, i la majoria emeten en català, promovent la cultura i variants dialectals locals. Els informatius locals són el vaixell insígnia, amb el 83,9% de les emissores oferint notícies diàries. La ràdio local és vista com a garant de la veracitat de la informació en un context de desinformació. 

La connexió amb la comunitat és molt forta: el 85,2% de les emissores dedica espais a entitats locals, un increment de més de 20 punts percentuals des del 2008, i el 76,1% col·labora amb centres educatius. La ràdio es percep com un "centre de recursos" per a la ciutadania. 

Els equips de la ràdio local són reduïts, en general, i el 63,7% no ha incrementat la seva plantilla en els últims quinze anys.  Pel que fa als responsables, quasi la meitat (el 48,4%) tenen titulació universitària en comunicació, una millora significativa respecte al 30% del 2008. No obstant això, la paritat de gènere continua sent una assignatura pendent, amb només el 32,9% dels càrrecs directius ocupats per dones. Val a dir que a Lleida, el 61,5% de les periodistes responsables són dones. 

El 96,1% de les emissores compta amb col·laboradors, i en quasi la meitat (el 42,6%), hi participen més de vint persones voluntàries, una xifra notablement superior a la del 2008 (34,9%).

La sostenibilitat econòmica és un dels reptes més grans del sector. El pressupost municipal continua sent la principal font de finançament per a les ràdios públiques, fins al punt que el 51% depèn exclusivament d'aquesta via, un augment considerable des del 29,2% del 2008. La publicitat ha canviat de tendència: el 22,6% de les emissores no rep cap ingrés per aquesta via, i la inversió s'ha desplaçat cap a plataformes digitals.  

Gairebé totes les emissores (el 95,5%) emeten per internet a més de per FM, i el 91% són actives a les xarxes socials, actualitzant continguts a diari. La ràdio a la carta ha crescut de manera exponencial, passant del 37,5% al 91% de les emissores. L'ús de contingut audiovisual (vídeos) també és majoritari (59,4%). La intel·ligència artificial (IA) es presenta com una oportunitat i una amenaça. Malgrat l'avenç digital, l'estudi subratlla la importància de mantenir l'FM per la seva funció essencial en situacions d'emergència, com es va evidenciar en l'apagada elèctrica del 28 d’abril. 

Descarregueu-vos l'estudi en aquest enllaç.

Font. Federació de Mitjans de Comunicació Local de Catalunya