El setmanari associat La Veu de la Segarra ha arribat, amb l'edició del darrer número, el 1.565, als vint-i-vuit anys d'existència. L'editor de la capçalera, Ton Granell, escriu, amb motiu de l'efemèride, l'article 28 anys de segarrencs amb Veu en què rememora els inicis, analitza reptes i deures, i es projecta cap al futur. Tot seguit us el reproduïm.
28 anys de segarrencs amb Veu
La Veu de la Segarra celebra, amb el número d’aquest 20 de juny de 2025, els 28 anys d'aquest setmanari, tal com el coneixeu en l'actualitat, però cal anar una mica més enrere per trobar l'origen de La Veu de la Segarra. Ell periòdic segarrenc per excel·lència, i també el primer que es coneix amb abast a tota la comarca -"La Veu", com l’anomenen familiarment els segarrencs- és el periòdic de la Segarra, aquell que els informa, el que ha perdurat durant més temps i el que, de moment, és la publicació comarcal segarrenca capdavantera.
Tot i això, tenim un homònim antecedent, ja que el primer periòdic totalment en català publicat a Cervera s'anomenava també "La Veu de la Segarra". La publicació era la portaveu del Centre Regionalista de Cervera i sa comarca, tenia periodicitat quinzenal i va existir només un any, entre 1903 i 1904. Se'n van publicar 36 números i els qui hi escrivien eren sobretot catalanistes patriòtics, que volien lloar la llengua, la cultura i la manera de fer catalanes per sobre de les espanyoles. Aquell periòdic, però, no té res a veure ni ha influït de cap manera sobre l’actual La Veu de la Segarra, i la qüestió del nom va ser una curiosa coincidència.
Els orígens
L'actual setmanari La Veu de la Segarra sorgeix d’un grup d’amics, col·laboradors a la ràdio de Cervera, que pretenen crear un altre projecte, després de veure que la ràdio en la qual treballaven estava en decadència. El març de l’any 1995, aquell projecte comença a prendre forma i, concretament, el divendres 10 de març del mateix any, es publica el primer número del periòdic. El mateix grup crea l'editorial anomenada La Productora -encara ara- i durant més de dos anys, aquella publicació embrionària apareixia cada divendres com a suplement del periòdic comarcal "La Veu de l’Anoia", editat i publicat a Igualada i fundat l’any 1982. Gràcies al periòdic anoienc, La Veu de la Segarra va poder tirar endavant i van ser els mateixos anoiencs qui es van posar en contacte amb els segarrencs perquè els interessava la idea de donar-li autonomia. A partir d’aquell moment, el periòdic de la Segarra comença a agafar forma, ja que en el primer número comptava només amb dues pàgines, i aviat entra a formar part de Produccions Lleidatanes de Comunicació SL (PLACOM). Posteriorment, també es va unir a l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC).
El nom arriba directament per part del periòdic que els va ajudar a sortir a la llum, "La Veu de l’Anoia". L'objectiu, des del primer dia, era publicar notícies de tota la comarca i no només de Cervera, per això aquest era el nom els era el més convenient.
Continuant amb el fil dels inicis del periòdic, el primer lloc de redacció té com a direcció un pis del carrer Duran i Sampere. Més tard, la redacció es traslladarà als baixos del mateix edifici, davant els gronxadors del Portalet, i finalment s'establirà a les dependències on hi havia hagut Ràdio Cervera. Aquesta segueix sent la nostra ubicació actual, al passeig Balmes, número 2.
La Veu actual
Després d'aquelles primeres publicacions, que només pretenien ser una secció de La Veu de l'Anoia dedicada a la seva comarca veïna, el naixement de l'actual setmanari, ja totalment independent, cal situar-lo el dia 13 de juny de 1997, quan emprèn el camí en solitari. Aquell dia va veure la llum el primer exemplar independent de La Veu de la Segarra, començant així la Segona Època que encara llueix a la portada.
Des de llavors fins ara, han passat 28 anys. De canvis, n'hi ha hagut de tota mena, i de col·laboradors n'han passat a desenes, sinó centenars. Alguns d'ells ja no estan entre nosaltres, per la qual cosa volem tenir-los ben present en el nostre record.
Els canvis s'han anat succeint, però l'essència de La Veu de la Segarra ha estat sempre la mateixa, des del primer dia, i encara ara, que no és altra que la de donar veu a tots els habitants d'aquesta comarca nostra. Només com a mitjà de comunicació entre segarrencs, té sentit aquesta publicació.