Fa pocs dies es va presentar el Digital News Report España 2025, publicat per la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, en el marc del projecte global que coordina l'Institut Reuters de la Universitat d'Oxford. De l'allau de dades que se'n desprenen, una és molt rellevant:  els diaris locals i regionals apareixen com els mitjans amb més índex de confiança per als espanyols: el 51% dels enquestats declara refiar-se'n habitualment. 

Gairebé la meitat dels ciutadans (47%) declara tenir un gran interès per les notícies del seu entorn immediat, encara que aquesta xifra ha caigut quinze punts des del 2020 (62%), d'acord amb la tendència general de pèrdua d'interès informatiu. L'anàlisi generacional mostra que mentre per a les generacions més grans la premsa local continua sent vital, per als més joves s'ha tornat prescindible. Només el 28% dels joves entre 18 i 24 anys admet el seu interès per aquestes informacions, davant del 55% dels més grans de 65 anys. El nivell econòmic i educatiu també influeix en l'interès pel que és local. El 55% de les persones amb rendes altes es declara molt interessat en notícies locals, davant del 39% dels que tenen baixos ingressos. El 60% dels enquestats que es fien de les notícies declara interessar-se pel que és local, davant del 42% dels desconfiats. Paral·lelament, el 65% dels que estan molt interessats en la informació s'interessa pel que és local davant del 17% dels desinteressats.

Aquestes xifres superen notablement els índexs de confiança i atenció dedicats a altres temàtiques, com ara la política municipal (33%). Les notícies més seguides són les que afecten el dia a dia dels ciutadans: successos i accidents (52%), cultura local (45%) i assumptes de servei públic (44%).

De la resta de l'informe cal destacar que:

• El 75% dels espanyols recolza el paper democràtic del periodisme malgrat l'auge de la desinformació i la desconfiança. 
• El 57% dels enquestats  identifica els polítics nacionals com una font destacada de desinformació. Es tracta de la xifra més alta dels 48 països analitzats, deu punts per sobre de la mitjana.
• Un 73% dels espanyols les assenyala les xarxes socials com a canals de propagació de notícies falses.
• El 51% considera que les plataformes han d'eliminar continguts falsos o nocius, davant d'un 20% que advoca per la no-intervenció.
• La televisió es manté com el principal canal d'accés a les notícies (54%), però el seu pes disminueix davant de les xarxes socials (46%), que ja són la principal porta d'entrada per al 28% de la ciutadania.
• Els diaris impresos han reduït la seva audiència a la meitat en sis anys, passant del 38% al 19%, mentre que la ràdio ha baixat del 27% al 18%.
• Les edicions digitals de mitjans tradicionals han caigut del 44 al 25%.
• Un 37% dels ciutadans admeten evitar de forma deliberada el contacte amb les notícies. Aquest fenomen s'intensifica entre els joves i entre els qui s'ubiquen als extrems ideològics o declaren indiferència política. Les raons més freqüents per justificar aquest allunyament són la desconfiança als mitjans (35%), la saturació de continguts (35%) i l'impacte emocional negatiu que produeix el contacte constant amb l'actualitat (34%).
• El vídeo es consolida com el format informatiu més estès: un 71% dels enquestats van veure notícies en vídeo la setmana prèvia a l'enquesta. YouTube, Facebook i Instagram capten cadascun al voltant del 23% del visionat, mentre que TikTok lidera entre els menors de 35 anys (34%). Per a la gent gran, predominen plataformes com Facebook (30%), YouTube (30%) i WhatsApp (24%).
• El 66% dels ciutadans rep notícies adaptades als seus interessos, ja sigui perquè les seleccionen activament (22%) o perquè els arriben mitjançant algorismes (44%). La personalització és valorada per la seva utilitat (52%) i per ajudar a gestionar la sobrecàrrega informativa (47%), però també genera inquietud. Un 62% tem perdre's notícies rellevants i un 54% considera que pot contribuir a reforçar visions esbiaixades.

Font: Universitat de Navarra / Laboratorio de Periodismo