L’Espai Joan Planes d’Estamariu va ser l’escenari d’una jornada per potenciar la presència del món rural en els mitjans de comunicació. Organitzada per la Fundació Planes Corts, RàdioSeu, Viure als Pirineus i TelePoble, la primera edició deRuralisme i mitjans de comunicació va comptar amb la participació de més de vuitanta professionals del món de la comunicació, alguns dels quals de mitjans associats a l'ACPC, que van analitzar com els diaris, les ràdios, les televisions i els portals digitals d’informació generalista tracten la realitat del Pirineu.
La jornada va comptar amb una taula redona amb la participació de la directora del diari Segre, Anna Sàez, va tractar també l’ús de la comunicació positiva per dinamitzar l’economia rural i les eines que hi ha disponibles per traslladar les iniciatives del Pirineu a l’àmbit global. També esva abordar el potencial que poden arribar a tenir les eines d’IA a l’hora de posar de relleu les singularitats locals emb una xerrada de l’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet. I després de la presentació de l’estudi Recomanacions a l’hora de tractar la ruralitat als mitjans de comunicació, de la mà d’Enric Castelló i Marta Montagut, professors de la URV, el fundador de Regió 7, Gonçal Mazcuñan, va clausurar la jornada amb una recopilació de propostes i conclusions de les diferents ponències.
SEGRE
La directora del diari Segre, Anna Sàez, ha participat en la taula de debat l’”estigmatització del món rural” que sovint es fa des dels mitjans generalistes., sota la moderació del periodista de l’ACN Albert Lijarcio. Un tema en què no s’ha obviat un bon exemple de plena actualitat sobre la diferència de tractament entre els mitjans locals i els grans mitjans: el seguiment dels aiguats del País Valencià i el “centralisme” amb què l’han abordat alguns mitjans en els primers dies, especialment des de Madrid. Tot i matisar que de centralismes se’n pot trobar a tots els nivells, fins i tot a escala comarcal, la redactora de l’ACN al Pallars Marta Lluvich ha reivindicat que “la premsa local sempre són els primers a arribar a coses com aquesta, i després els mitjans generalistes simplement ho repliquen”.
Lluvich apunta que sovint aquells mitjans “volen notícies del Pirineu, però per a gent de fora el Pirineu” i sense tenir en compte la gent que hi viu tot l’any. I ha indicat que dos bons exemples d’això són el gran interès que desperta cada nevada que hi ha a l’hivern o bé la visió marcadament urbana amb què es tracta el conflicte al voltant de l’os bru. Dos temes que acaben deixant de banda d’altres que interessen tant o més a la població local.
El director de la revista Arrels, Josep Sucarrats, ha lamentat que “sovint la premsa generalista es fixa més en el món rural si hi ha catàstrofes extremes o si passa alguna cosa que afecta la ciutat”, com per exemple “quan la sequera provoca que la gent no es pugui dutxar als gimnasos a Barcelona”, i que en canvi “no es preocupen per les problemàtiques del dia a dia en aquest medi rural, tot i que sí que hi ha mitjans amb sensibilitat territorial”. La directora del diari Segre, Anna Sàez, hi afegeix que “a tot arreu hi ha periodistes i mitjans que fan molt bé la seva feina, però sovint costa que determinats temes entrin a l’agenda política”; i paral·lelament, els grans mitjans recorren als “estereotips com la pagesia, les desgràcies, la crònica negra o temes molt exòtics” per considerar-ho noticiable. Un fet que atribueix a que “vivim en un país amb un gran desequilibri territorial, que també es reprodueix a dins mateix de la demarcació de Lleida”.
El periodista de 3Cat i director de pòdcast ‘Comarcat 947’, Eloi Barrera, ha explicat que, efectivament, als mitjans d’abast general hi ha una “lluita constant” amb els seus responsables “perquè des de Barcelona es té una visió més global, pensen que segons quins temes no interessen al conjunt de Catalunya perquè han de competir amb temes d’un abast molt gran”.
Anna Sàez hi ha afegit que, en tot cas, aquest criteri “també hauria de ser vàlid amb Barcelona”, perquè aquests grans informatius sí que dediquen un gran volum de notícies a la capital catalana, d’un caire purament local i que probablement no interessen a la resta de Catalunya. En aquest sentit, Sàez s’ha mostrat partidària que aquests mitjans tinguin un “sistema de quotes”, tal com ja l’han fixat per a d’altres criteris polítics o socials, per garantir que l’actualitat del món rural hi sigui present.
REGIÓ 7
La cloenda ha anat a càrrec de Gonçal Mazcuñán, fundador del diari Regió 7, que ha recordat que “la nostra feina no és innòcua, té conseqüències en la població, i per això hem de ser molt responsables si volem ser creïbles i recuperar reputació”. Per això veu necessari “treballar des de l’honestedat i la veracitat” i no preocupar-se per “si els mitjans generalistes ens ignoren”, sinó per garantir que el periodisme rural sigui viable econòmicament perquè “no és fàcil”. Per això, Mazcuñán veu important diversificar els continguts i treure’n el màxim de rendibilitat, perquè cal que aquest esforç “surti a compte, perquè si no això acaba en fracàs i cansament”.