El periodista Ramon Miravitllas (1949) ha recollit en un llibre les claus per comunicar bé, per convèncer tota mena de públics i posar-se'ls a la butxaca. 'Els home si les dones que tenien por del micro' (Eumo Editorial) és un manual amb un seguit de consell pràctics que serviran perquè entrevistats, periodistes, polítics i directius puguin enfrontar-se a la comunicació, essencial per aconseguir la majoria d'objectius personals i professionals. En temps de campanya electoral, servirà perquè alguns candidats sàpiguen transmetre millor el seu missatge o enfrontar-se a un debat televisiu, i més tenint quan les del 24-M són eleccions municipals i molts no estan acostumats als mítings i les entrevistes.
Després d'una introducció sobre la importància de la comunicació, Miravitllas dóna trucs i consells per afrontar preguntes imprevistes o capcioses i explica què s'ha de dir i què no per quedar bé. Tracta per tant el gènere de l'entrevista, però també profunditza sobre com fabricar i divulgar un discurs per al gran públic o com fer un bon paper en un debat. 

Farcit d'exemples pràctics, l'autor posa de manifest la "teatralitat" del món periodístic i polític, que es retroalimenten, i també l'ús d'un llenguatge que no és el que fa servir la gent del carrer. "Només un polític pot pronunciar les paraules 'transversal', 'perifèric', 'fiscalitzar' o 'frontisme'. Cada cop més periodistes parlen igual que els polítics i així els dos discursos s'amalgamen en un llenguatge mediàtic que ignora la gent del carrer", sosté Miravitllas, que porta 45 anys d'ofici periodístic i actualment és professor de Periodisme Polític a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

Així doncs, primer consell: fugir de l'argot dels polítics i els periodistes de moda, que "engreixen les paraules per donar-se importància i aparentar que són cultes", són ambigus i abusen dels llocs comuns i els neologismes. I aquí posa exemples pràctics del que precisament no s'ha de fer, els "eufemismes més foscos" dels últims temps, com quan José Luis Rodríguez Zapatero maquillava la crisi, quan CiU i PP "disfressaven les retallades" o quan el govern de Mariano Rajoy evitava fer servir el terme 'rescat'. Miravitllas recomana fer servir un llenguatge clar, concret, sense abstractes o sentits figurats, i evitant els tecnicismes, les frases molt llargues i els clixés. Bàsicament el contrari del que fan servir molts periodistes i polítics actuals. 

Al marge del llenguatge, també aconsella ser empàtics, racionals, ordenats i sintètics, intentant conèixer al màxim l'entrevistador, i confirmant amb l'interlocutor que s'entén el que un està explicant. 

L'autor també alerta del perill de les xarxes socials, i aposta per adaptar-se a aquest nou llenguatge i treure'n profit. La primera regla, segons ell, és no excedir-se, i posa com a exemple aquell polític que piula a cada moment i per exemple explica que és a València i que es menjarà una bona paella després del míting. Informació innecessària i que fins i tot pot perjudicar-lo, tenint en compte que les campanyes electorals les paguen tots els ciutadans. 

Miravitllas no només s'ocupa dels polítics. També dedica un capítol al món empresarial, als caps "autoritaris que no comuniquen" o a les tècniques per enfrontar-se a una entrevista de feina.

Font: ACN