Carlos F. Sopuerta Físic, Investigador Científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC) President de l’ACDIC

Tot indica que ens estem endinsant en una nova etapa de la història on el metavers i la intel·ligència artificial (IA) emergeixen com a grans protagonistes. Tots podem transmetre pensaments de manera que arribin a qualsevol persona amb un dispositiu en xarxa. La gran quantitat d'informació que es genera, sovint amb l'ajuda de la IA, fa cada cop més difícil establir-ne la veracitat.

La preocupació per decidir què és cert i què no, augmenta amb l’increment de la informació disponible. La discussió s'està traslladant a la qüestió de com es tracta la informació per part de diferents institucions i col·lectius, des de mitjans de comunicació a òrgans governamentals. Moltes vegades s'invoca la ciència i d'altres s'utilitzen arguments pseudocientífics.

Des del meu punt de vista de científic professional, em sembla pertinent fer algunes reflexions que, encara que òbvies (o potser no), em semblen convenients en el context actual. En primer lloc és important assenyalar que, en el pensament científic, les veritats (absolutes) no existeixen, res no és cert amb un 100% de probabilitat. Les veritats només existeixen en el pensament religiós o en esquemes basats en dogmes. A la ciència, tot coneixement ha d'estar sotmès al continu escrutini de l'experimentació i de l'observació, de manera que el que obtenim són evidències, no veritats. No totes les evidències són iguals, sinó que la seva validesa es pot quantificar en termes de probabilitat. Hi ha coses que sabem que són certes amb un 70% de probabilitats i d'altres amb un 99.9999% de probabilitat. En el segon cas, encara que la probabilitat de certesa és altíssima, no podem dir que és una veritat tampoc. I el fet de no poder garantir veritats, sovint es utilitzat per mentiders o per ignorants. Una matisació, des del punt de vista científic, un ignorant és algú que no té prou informació per establir una evidència o jutjar-ne la probabilitat.

Observo amb preocupació com augmenta la freqüència amb què ens trobem amb afirmacions sense evidència que les recolzi. Un tipus d'afirmació és sobre fets en el passat, com ara: “no hem anat mai a la lluna”. Tenim molta evidència documental sobre aquest fet, i recentment la Xina ha publicat un mapa de la lluna on es poden trobar els llocs on hi ha hagut allunatges (i la Unió Soviètica, durant la guerra freda, els va confirmar). Estaria bé tenir una màquina del temps per anar enrere en el passat i establir una evidència pràcticament total, però això no és possible. Com era d'esperar de la naturalesa humana, tenim una fracció de persones que afirmen que mai no s’ha anat a la lluna. Encara que això és respectable, no resisteix cap anàlisi d'evidència científica. A la meva experiència, darrere, hi ha majoritàriament una gran desinformació (freqüentment unida a un nul interès per canviar aquesta situació) i en alguns casos hi ha un interès especial, de caràcter molt divers, per donar suport a aquesta visió, ignorant completament l'evidència.

Un altre tipus d'afirmacions més preocupants és sobre fets que es poden comprovar en qualsevol moment, com ara: “la terra és plana”. Des del punt de vista científic, és ridícul, ja que les implicacions afecten una gran part del que coneixem, i per altra banda, l'evidència en contra, la podem fixar tan propera al 100% com vulguem usant l'enorme informació al nostre abast (que creix dia a dia). Tot i així ens trobem persones que afirmen que és plana, i fins i tot algunes han mort intentant precisament trobar-ne evidència, em sembla irònic… de nou, des del meu punt de vista personal, entre els terraplanistes, a part de desinformació, hi ha un gran desinterès per l'evidència, i en gran mesura, hi ha precisament una lluita en contra de l'evidència mateixa.

Aquests dos exemples són una mostra de l’augment de la propagació d’informació sense evidència, o en contra de l’evidència, és a dir, de mentides (fake news). És un dels problemes que la humanitat ha d'afrontar i que al meu entendre només es pot solucionar amb el pensament racional. L'educació té un paper fonamental que cal reforçar al màxim. Però és un problema que va més enllà de l'educació, i té a veure amb diferents visions de com volem viure en societat. La democràcia necessita la ciència, no així altres sistemes d'organització, on els dogmes s'imposen al coneixement racional, i d'aquí la proliferació de mentides i “fake news”. Per tant, recolzar la ciència és defensar la democràcia, tinguem-ho en compte.