Pia Prat Jorba Directora general de La Veu de l'Anoia i Veuanoia.cat

De democràcia ja se'n parla des de l'antiguitat. Segurament els pensadors d'avui no siguin tan lúcids com els filòsofs clàssics, que amb tan poc mitjans tècnics eren capaços de veure la llum en mig de la foscor. Tampoc no han canviat gaire els problemes de la humanitat, ni les respostes que s'hi donen, malgrat que la tecnologia hagi fet transformacions substancials. Plató, deia que després de la democràcia ve la dictadura i ho veiem ara amb l'aparició de moviments de fons que es van posicionant en un any d'eleccions planetàries com serà el 2024. Moviments d'extremistes, geopolítics, territorials, fronterers, incerteses, amenaces i noves propostes sobre nous models socials més o menys consolidats.

És evident que, passi el que passi, estem en un canvi de paradigma. O bé hi haurà qui decidirà el que tothom ha de fer, en una dictadura, més o menys edulcorada, o continuarà en un sistema democràtic molt diferent del que coneixem avui, on la participació ciutadana serà més present. El ciutadà ja no vol que li demanin el vot només perquè els polítics professionals tinguin més o menys poder per negociar amb la resta de partits i aquests ja no siguin l'instrument per vehicular els seus interessos. El poder s'ha convertit en la finalitat a aconseguir i el govern és el resultat de pactes, sovint de difícil explicació.

Les campanyes electorals, molt freqüents, s'han convertit en un període per insultar i destruir l'adversari. Han deixat de ser la tribuna on exposar els plans d'actuació. Només s'expliquen bajanades i es fan promeses que saben que no compliran, ja que, una volta obtinguda la poltrona, es dedicaran a premiar amb responsabilitats i sous a aquells de la seva colla que els ajuden a mantenir-se en el càrrec i no pas a endegar les millores socials que tant havien esbombat.

El ciutadà no troba mecanismes per defensar-se dels enganys. S'ha trencat el pacte social i molts dels principis i valors democràtics s'han conculcat. Avui seria molt difícil aconseguir una Declaració consensuada dels Drets de l'Home. Es violen freqüentment principis com la llibertat d'expressió, o ser innocent fins que es demostri la culpabilitat, i el poder els ha transmutat en instruments per destruir l'adversari. Es parla de regeneració democràtica, però en realitat només és una nova tècnica de màrqueting per atreure atencions a determinats postulats, perquè els mateixos que pregonen la necessitat de la millora, s'afarten d'utilitzar amb els altres els procediments que critiquen quan són ells qui ho pateixen.

El decàleg de la manipulació de masses feta per l'eminent psicòleg Sylvain Timsit i del que la premsa atribueix a Noam Chomsky parla dels mitjans més habituals que es fan servir per a la dominació de masses. 1.- Fomentar la distracció parlant de temes amb una forta càrrega emocional. 2.- Crear problemes y solucions per acreditar ser bons gestors. 3. - Apel·lar a la gradualitat en el tractament de problemes. 4.- Diferir les mesures impopulars i deixar-les per més endavant de forma que hagin de ser acceptades quan no hi hagi cap altre remei. 5.- Infantilitzar l'interlocutor. 6.- Apel·lar més a les emocions que a la reflexió. 7.- Evidenciar que els adversaris són incapaços. 8.- Promoure mediocres per càrrecs rellevants. 9. Fer veure que els problemes són culpa de la gent, especialment dels altres. 10.- Utilitzar tècniques de recollida massiva de dades per conèixer els ciutadans millor que ells mateixos. Res que no veiem cada dia en qualsevol indret...