Notícia

La vista a través de les xarxes

Esther Martí i Truñó Directora general de Corisa Media Grup

Estem a prop d'uns nous comicis, i de segur que la meva població tornarà a ser notícia. Avui us podria parlar del que està passant a Ripoll, mentre els hooligans d'una llista que encapçala l'alcaldessa de Ripoll parlen de les mil meravelles d'ella. La veritat és que els que trepitgem la població l'únic que veiem és poca activitat, negacionisme, i si mirem enrere, trobem a faltar moltes activitats que ja no es porten a terme.

Hem de veure com des de les xarxes socials i sense cap coneixement del municipi, personatges aplaudeixen una gestió nefasta i més aviat nul·la. I rient totes les gràcies del fet que un electe vagi a una festa, com si mai cap alcalde hagués participat del teixit cultural o festiu del municipi. Però del que m'agradaria escriure és d'aquest fenomen, del que estem vivint a través de les xarxes socials.

De fet, quan tot aquest món va arribar a les meves mans, ho vaig veure com una oportunitat d'obrir el món i de conèixer de ben a prop opinions sobre molts temes. Era allò que amb un clic podries veure com pensava i qui era cada persona i al final era una oportunitat de creixement.

Aquesta eina tan poderosa com són les xarxes socials, ara em fan veure la part negativa d'elles. Qualsevol sota un pseudònim o una icona no s'atreveix a opinar, que seria el més natural, encertat o no, sinó a insultar. Quan ens convertim en una espècie que només pensa que el seu és el bo i l'única manera d'argumentar-ho són els insults, no anem gaire bé. Estem acostumant, i les noves generacions més que mai, a viure a través d'una pantalla. Anem a concerts, i en comptes de viure l'emoció d'escoltar al teu cant preferit, el gravem i no vivim el moment. Ens trobem per sopar o per dinar i vegades els components de la mateixa taula no obren ni la boca, o estan penjats a les xarxes. Crec que entre tots hauríem de fer un exercici. Ens queixem i hem prohibit els telèfons mòbils a les escoles, però potser els hauríem de prohibir als concerts, als restaurants, etc. Per poder conversar amb els teus? Per què sinó, per què ens reunim? Podem parlar a distància i ens aportarà el mateix, l'únic que ens perdrem serà el moment gastronòmic. Saber discernir en el que és correcte o no, el que és veritat o no. Tenim una facilitat absoluta en poder compartir continguts plens de falsedats, sense cap verificació. Com voleu que no ens creguem les teories de la conspiració, o si parlem de recursos, el missatge més fàcil és el que al final tothom acaba comprant. Segurament compreu poques i acompanyat de molta educació.

L'educació juga un paper clau en la lluita contra aquest fenomen. És essencial fomentar l'alfabetització mediàtica i digital des de jove, ensenyant a les persones a avaluar críticament la informació que consumeixen a través de les xarxes socials, la verificació de les fonts, la, contrastar informació i entendre el biaix potencial darrere dels missatges. I al final, discernir.

Nosaltres els de la meva generació ens hem informat amb la lectura de la premsa, els butlletins informatius de ràdio i els informatius de televisió, programes de tertúlia, debats o i altres, però sempre fent servir la coherència, el criteri de saber extreure del que s'està parlant, del que estàs llegint i el que estàs veient. Quan una societat es carrega la feina dels periodistes per intentar explicar la realitat del país, tenim un problema. Perquè aquesta mateixa societat és la que compra el missatge de qualsevol, sense cap sentiment de neutralitat, veracitat i credibilitat. El Twitter, ara X, s'ha convertit en les bombolles dels que pensen com tu i en criticar tot el que no té el teu pensament. Instagram són les àvies del "visillo", on fem arribar dinars, viatges, i fer el xafarder de què fan els que coneixem, però per molts això són fonts d'informació. Jo crec que no, i ara vomiteu a la vostra bombolla de Twitter, sota pseudònims, i si us avorriu mireu pel "visillo" d'Instagram.

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte