Núria de José Gomar Periodista

La Universitat Autònoma de Barcelona ha lliurat aquesta setmana els Segells Infoparticipa. Es tracta d’una iniciativa destinada a reconèixer la qualitat i la transparència de la comunicació pública local a Catalunya que enguany arriba a l’onzena edició.

Un equip de recerca de la UAB avalua l’accessibilitat a la informació de tots els ajuntaments, consells comarcals, el Consell General d’Aran i les quatre diputacions.

Enguany han aconseguir el Segell certificador d’excel·lència 129 institucions: 116 ajuntaments, 10 consells comarcals i 3 diputacions. Si mirem les que arriben al llindar de l’aprovat, en són 202, això vol dir només el 21%, una cinquena part.

El periodista i catedràtic de la Universitat de Georgetown, Juan Luis Manfredi, durant l’acte, va assenyalar tres factors de l’entorn comunicatiu.

Primer, un escenari de desordre informatiu que provoca la desconfiança de la ciutadania en les institucions.

Segon, situació de debilitat del periodisme motivada sobretot per la manca d’un model de negoci que asseguri la viabilitat dels mitjans de comunicació i per la pèrdua de credibilitat de la professió periodística.

I tercer, el que ell va qualificar d’“esfera pública sense editar”, en la qual vivim. Això vol dir estar immersos en una corrent d’opinions, no d’idees o de fets, que són terreny abonat per a la lliure circulació de mentides.

Davant d’aquesta situació, l’accés a informació de qualitat i l’exercici d’un periodisme basat en el rigor, el contrast i la deontologia professional són elements imprescindibles per assegurar el dret a la informació i, per tant, preservar la llibertat de la ciutadania. Manfredi va encoratjar a cuidar-la i protegir-la.

Per al catedràtic, els polítics i els tècnics que dimarts recollien el seu guardó a la sala d’actes del Rectorat són “una bona notícia”, perquè exemplifiquen el compromís i la lluita per la transparència en l’accés a la informació i, per tant, un esglaó necessari en aquest procés de garantia democràtica.

Malgrat això, Manfredi demanava dues coses: una, més suport per al periodisme local, i dues, compromís continuat de treball amb les universitats.

El fet que només una cinquena part de les administracions locals aprovin, d’acord amb aquest estudi, en transparència comunicativa és preocupant. Fa deu anys que hi ha legislació específica sobre aquesta matèria. Els motius que provoquen aquesta situació són diversos i, en la majoria de casos, no són per mala fe. La manca de recursos materials i sobretot humans en serien les explicacions més comunes.

Ara bé, cal posar-s’hi. Això passa sobretot per una actitud política ferma per assolir els objectius de transparència informativa. I fer-ho no per recollir un premi, que sempre és agraït i motivador, sinó perquè és un dret dels ciutadans tan important com la resta dels que ocupen el dia a dia dels alcaldes i regidors.

La transparència no és abocar dades en un repositori. Es tracta que el ciutadà pugui accedir fàcilment a aquesta informació i que se li faci arribar de manera entenedora i rigorosa. I aquí els periodistes que treballen en informació corporativa tenen un paper essencial. Ells són els experts en comunicació i el treball conjunt amb els tècnics que disposen de les dades “en brut” és imprescindible.

Felicitats a la UAB per la feina i a les 129 institucions reconegudes aquest any!