Pol Avinyó Divulgador musical

Si preguntes a un nen que vol dinar, podem garantir que amb un percentatge molt alt ens demanarà: Macarrons, carn arrebossada i flam. El mateix passa amb el gran públic de concerts simfònics a casa nostra: Beethoven, Brahms i Mahler, sobretot aquest darrer que s'ha programat fins avorrir-lo. No dubtaré en cap cas de la immensa obra de cap dels tres compositors que acabo d'enumerar, però crec que enguany s'hauria de fer lloc a un altre gran entre els grans, estic parlant d'Anton Bruckner (1824-1896) de qui enguany es commemora el 200 aniversari del seu naixement.

Bruckner té un catàleg d'obres molt concret, on destaquen molt les seves simfonies, sobretot les que van des de la tercera fins a la novena i dins d'aquest grup les més interpretades són les tres darreres; la setena, vuitena i novena. Sense oblidar les seves misses, obres per gran orquestra que precisen d'un cor amb molts efectius. Tots els grans directors han enregistrat l'integral de les simfonies; Celibidache, Jochum, Karajan, Solti i molts altres.

A Catalunya tenim dos destacats directors que estimen molt Bruckner: Antoni Ros-Marbà i Salvador Mas. Recordo perfectament el 4 de març de 2017 quan un inspirat Mestre Mas va fer que l'OBC sonés esplèndidament amb una setena de Bruckner per emmarcar, en guardo un record inesborrable d'aquell concert. Amb el Mestre Ros-Marbà m'uneix una amistat d'anys, i moltes vegades parlem de Bruckner, un dels seus somnis als seus 87 anys, és poder tornar a dirigir la vuitena "la simfonia de les simfonies" una obra monumental que necessita molts assajos i un director que estigui immers en l'obra. Ell continua obrint la partitura i estudiant-la.

Si no coneixen Bruckner i he aconseguit crear una certa curiositat, els recomano que comencin per la seva quarta simfonia anomenada Romàntica, com que estic segur que els agradarà passin al plat fort, la vuitena. La penúltima simfonia de Bruckner conté un dels adagios més extraordinaris de la història de la música, al seu costat el de la cinquena de Mahler, els semblarà una cançó infantil. Aquest adagio dura al voltant dels 25 minuts, depenent de la batuta es pot allargar un pèl més. Estic segur que els farà embadalir i apropar-los més a Déu, que fou sempre l'objectiu de tota l'obra Bruckneriana.