Anna Berent Palau Mestra i directora de la Revista Fonoll

Si en la columna anterior parlava de la importància de l’orientació al llarg de tota la vida, però fent èmfasi en l’etapa on s’han de començar a prendre les decisions importants sobre el futur de la vida d’una persona com és el moment de la finalització de l’etapa de l’educació secundària obligatòria, en aquesta ocasió ens centrarem en prendre’ns la formació com un aspecte fonamental i necessari per qualsevol professió.

Partint des de la meva experiència com a alumna, com a docent i ara, com a professora a la Universitat de Lleida, m’agradaria ressaltar que donem poca importància a la formació al llarg de tota la vida; és a dir, sembla que la formació només pren sentit quan estem davant d’una necessitat immediata, quan la formació esdevé un requisit per acreditar algun ofici, alguna tasca específica. En definitiva, quan ens ho demanen des d’algun departament, conselleria, equip, entre d’altres.

Així doncs, donem la importància que es mereix a la formació?

Des del meu punt de vista, donem poca importància.

La societat, majoritàriament, es va formant per les necessitats que presenta el mercat laboral. No existeix aquesta filosofia, o, millor dit, no està del tot estesa, perquè sí que hi ha persones que es van formant i que ho veuen un aspecte enriquidor al llarg de la seva trajectòria laboral, però, de manera general, no hi ha aquesta filosofia per anar-se formant pel sol fet d’anar adquirint nous coneixements, enriquidors pel dia a dia, per l’àmbit laboral, social, econòmic, entre d’altres.

Per exemple, per poder exercir com a docent en l’etapa d’educació primària, has de cursar en grau en educació primària. Immediatament, un cop graduat/da en aquest grau ja pots exercir com a mestre/a. Anys de formació on hauràs hagut d’absorbir al màxim tota la informació donada, cercada i adquirida en les diferents matèries. Ja sé que en altres professions no és així, sinó que es necessiten altres acreditacions com és el cas dels màsters. Però, un cop graduat/da ja pots exercir la professió per la qual t’has format.

Llavors, convé tenir en compte que veiem la formació com un període pel qual tots i totes hem de passar al llarg de la nostra vida però que es queda allà. Un cop superat, quina formació anem fent al llarg de la nostra etapa laboral? Donem la importància a la formació un cop ja estem de manera estable en un lloc de treball?

La resposta seria depèn. Depèn de la importància de la formació en la nostra manera de veure la vida i la professió que estem exercint. Anteriorment, esmentava que donàvem poca importància a la formació, però potser aquesta causalitat no rau en donar-li importància o no, sinó en reflexionar com han estat les nostres experiències formatives que hem anat tenint al llarg de la nostra vida. Una mala experiència en la teva formació ocasionarà una menor motivació per tenir la iniciativa de formar-te al llarg de tota la vida. Reflexioneu, reflexionem, com han estat les teves experiències formatives? Creus que aquestes van ser-te útils?, veus la necessitat de seguir-te formant o vols formar-te per augmentar els teus coneixements?

Aquestes i d’altres qüestions són els dubtes que se’ns generen quan parlem de tenir una nova experiència formativa. No obstant, formar-te de nou sempre farà que acumulis noves experiències, que puguis donar una practicitat al teu coneixement i que siguis una persona competent per afrontar els desafiaments que ens presenta el futur.