Lourdes Cardona Ribes Periodista

Sovint ens passem el dia corrents. Corrent per arribar puntuals a la feina; corrent per fer tot allò que no volem que es converteixi en tasques pendents al final del dia; dinem a corre-cuita i seguim corrent per recollir la canalla de l’escola i dur-los a extraescolars; corrent per arribar a temps a classe de ioga o per tenir el sopar llest a una hora raonable que deixi marge als infants per llegir una estona abans d’aclucar l’ull... Sovint, fins i tot ens posem presses per adormir-nos i així per poder descansar totes les hores que el nostre cap i, sobretot, la nostra ment necessiten. Moltes de nosaltres només gaudim d’una estona de calma, sense que el temps ens empaiti, havent sopat quan tenim la canalla al llit. Aquella estoneta en la qual ens fonem amb el sofà amb el comandament de la tele a la mà i la manteta sobre les cames és un dels grans plaers per a moltes mortals. Segur que sabeu de què parlo, oi? Ans al contrari, ja trigueu a explicar-me’n el secret!

Al nostre voltant, el món sembla girar molt ràpid i, massa sovint, la voràgine ens arrossega fins a tal punt que som incapaces de desconnectar quan justament és això el que ens proposem. Aturar-nos i baixar d’aquest tren d’alta velocitat és el que ens convé. Ens cal reposar, pensar, reflexionar... sobretot si no estem bé emocionalment.

I com a societat, es veu que no ho estem gaire de bé o, com a mínim, tenim camp per recórrer si volem estar-ne. Gairebé tres de cada deu visites als centres d’atenció primària estan relacionades amb la salut mental. És una de les dades que s’han donat a conèixer recentment en el marc de la 3a jornada temàtica organitzada per la delegació del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC) a Lleida i que demostra el malestar que patim com a comunitat. Prémer el botó de pausa (sinó el d’off directament) és sa i absolutament necessari de tant en tant.

Aquesta és la premissa bàsica amb la qual arrencava la xerrada que va oferir la psicòloga infanto-juvenil Begoña Ibarrola la setmana passada a Balaguer. Organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera, la conferència titulada “Estratègies i recursos per fomentar el benestar emocional en la comunitat educativa” potser no ens va descobrir la sopa d’all però ens va ajudar a fer aquesta pausa tan necessària i, sobretot, a prendre consciència de la seva importància.

Alhora, Ibarrola, amb un to distès i d’allà més captivador, va trencar el fals mite que tenir cura d’un mateix (sigui física o mentalment) és un gest egoista. Per a aquesta terapeuta i divulgadora, l’autocura és la base per garantir el benestar emocional de les persones que ens envolten, ja sigui dels nostres infants, la nostra parella, la família, els companys de feina, les amistats...

Per tant, el primer pas comença per nosaltres mateixos, passa per l’actitud que adoptem enfront la realitat que ens toca viure. Partint de la base que a la vida ens passaran coses desagradables (segurament viurem més mals moments que no pas bons), hem d’acumular eines per gestionar els mals tràngols des de ben petits. Això no significa que no hàgim de passar males temporades sinó en tenir recursos perquè aquestes siguin el més curtes possible. No es tracta de no caure sinó de poder-nos aixecar quan ho fem. Hem d’ensenyar als nostres infants a gestionar sentiments com el malestar, el dolor, la frustració... Totes aquestes emocions formen part de la vida. Negar-les, no assumir-les, només fa més gran el patiment.

Per fer-hi front, segons Ibarrola, hem d’omplir la caixa forta que tothom portem dins d’instruments que ens permetin afrontar aquestes situacions. Que una persona adulta admeti davant una criatura que no té un bon dia és un gest d’honestedat més beneficiós que no pas castigar-lo o escridassar-lo a la primera de canvi. Mostrar als infants a ser crítics amb les opinions dels altres i a expressar el seu parer és bàsic per educar persones que no siguin el blanc de totes les dianes. Evitar la companyia de les persones que ens prenen energia i fomentar la de persones vitamina és cabdal per teixir una xarxa que ens sostingui en moments de flaquesa. Tenir clar que a la vida poques coses podem escollir és d’allò més útil per no generar-nos falses expectatives...

Són alguns de les afirmacions que va posar sobre la taula l’autora de nombrosos contes adreçats als més petits com “El club de los valientes” davant una auditori farcit de professorat però també de famílies preocupades pel benestar dels seus fills i filles ara que s’han incrementat les conductes autolesives entre la població adolescent. Un públic que, sense esperar-ho, se’n va anar cap a casa havent assistit a una sessió terapèutica que ens va obsequiar amb unes noves lents per enfocar la realitat.