Àngels Yécora Gallastegui Agent Oficial de la Propietat Industrial

A finals del passat 2023, al mes de novembre, va ser aprovada la reglamentació d’unes noves indicacions geogràfiques protegides a la Unió Europea, per a distingir productes artesanals i industrials.

Aquest pas, constitueix una nova acció de la UE per a la protecció del seu patrimoni cultural de producció tradicional, identificada amb les diferents àrees geogràfiques del seu territori, que segueix a les anteriorment realitzades en relació amb els productes alimentaris.

Els noms de productes poden constituir una «indicació geogràfica» (IG) quan exhibeixen una connexió particular amb el seu lloc d'origen, ja sigui lligada a la qualitat, la reputació o als seus trets característics. Aquest enllaç ha de ser essencialment atribuïble a l'origen geogràfic, i un requisit previ per a la IG és la realització d'almenys, una etapa de producció en aquesta zona específica. El reconeixement de la IG permet als consumidors confiar i distingir productes de qualitat, alhora que ajuda els productors a comercialitzar millor els seus productes.

Però la nova qualificació d’IGs de productes artesanals i industrials es caracteritza, sobretot, per ser aplicada a productes tradicionals i aquí és on rau la seva importància, entenent «tradicional»: en relació amb un producte originari d'una zona geogràfica, on hi ha un ús històric provat pels productors, en una comunitat durant un període de temps, que en permeti la transmissió entre diferents generacions.

Agrupar els productes artesanals o industrials tradicionals en denominacions d’origen protegides, permetrà garantir-ne l’autenticitat dels qui hi estiguin acollits, ja que es faran controls molt estrictes al respecte, per tal d’evitar l’intrusisme, la pirateria i les falsificacions.

Per bé que, com deia més a munt, el reglament ja ha entrat en vigor, existeix encara un període transitori d’implementació de 2 anys, fins el 2025; per tal que les Comunitats Autònomes a l’estat espanyol i els diversos governs regionals puguin acabar d’enllestir els detalls de la tramitació.

A les comarques catalanes serà el moment de posar en valor i de destriar els productes autèntics dels copiats.

A la demarcació de Girona, a la Garrotxa, l’Empordà, el Gironès o la Selva, podríem aplicar aquestes noves IG a productes com ara la imatgeria festiva d’Olot, les culleres de fusta de Tortellà, la torneria de Sant Hilari Sacalm, la ceràmica de La Bisbal i la terrissa de Quart i Breda.

A les comarques de Tarragona al vidre de Vimbodí o l’alabastre del Sarral; la fusta de la Sènia (a les Terres de l’Ebre) o l’artesania amb les paumes de Mas de Barberans.

A les de Lleida, a la ceràmica negra de Verdú o l’artesania de sabó a Montgai; o la fusta i la cistelleria d’avellaner que es fa a Esterri d'Àneu, per exemple.

I finalment a les de Barcelona amb el cuir de Vic, la fusta de Torelló, el ferro forjat d'Alpens o la ceràmica d’Argentona.

El “Consorci de Comerç, artesania i moda de Catalunya”, porta molts anys, amb diversos mandats polítics, recuperant, classificant i pel damunt de tot, promovent i modernitzant un sector d’activitat comercial molt important per al teixit productiu del nostre país, que podria veure incrementat i millorat el seu desenvolupament amb aquest segell de qualitat geogràfic.

Llegeixo a diversos informes econòmics que aquest sector d’activitat econòmica dona feina a milers de persones a Catalunya. Segurament és així; però caldria que es fes públic un estudi més detallat i específic en aquest sector concret, separant-lo per exemple del de la moda en general, i poder veure així la manera d’avaluar l’impacte de creixement econòmic que la futura implantació d’aquestes IGs de productes d’artesania pot comportar per al nostre país i molt especialment per a les comarques sense gran conurbacions, on més habitualment trobem aquests productes..

Se’ns gira feina, també per promoure l’economia lligada a la cultura i a la història del nostre país.