Eulàlia Soria Bordes Llicenciada en protocol i relacions institucionals

Europa aprova una nova llei sobre la violència de gènere --per descomptat que és un pas endavant--, però com acostuma a passar amb massa freqüència a la seu de la Comunitat, les resolucions o lleis queden curtes per qüestions de forma.

El màxim que els negociadors del Parlament Europeu han aconseguit ha estat incloure un apartat on insten els estats membres a “treballar en una cultura del consentiment” en las relacions sexuals.

Un redactat molt esperançador, però de difícil implementació en la major part de països, com explica la socialdemòcrata Evin Incir; el seu país, Suècia, va trigar deu anys perquè el govern entengués la cultura del consentiment i, conseqüentment, apliqués mesures al respecte.

L’esborrany presentat per la comissió el març del 2022 proposava basar el delicte de violació en l’absència de consentiment, i, per tant, seria violació tota relació sexual no consentida, sense que les víctimes haguessin d’aportar proves de què hi hagués hagut violència, amenaces o intimidació, tot seguint el model de la llei “només sí és sí”

Fins aquí bé, però diversos països s’han oposat a la proposta, --certament novedosa però no desconeguda per tots els membres europeus— perquè diversos estats europeus ja ho contemplen en la seva legislació interna, entre ells Espanya.

L’obstacle és petit quan Hongria o Polònia s’hi oposen per qüestions ideològiques, però el problema és gran quan els dos grans obstacles són Alemanya i França, dos pesos pesants a l’Eurocambra.

Amb una oposició basada en la defensa que això es competència de la legislació interna de cada país, el vot favorable d’un dels dos països hagués estat suficient perquè el projecte avancés.

Tot i que la llei representa un salt important en la lluita contra la violència masclista, demostra que els canvis de mentalitat pel que fa al tractament de les agressions sexuals segueixen sent inexistents.

Certament, cal posar en valor que una part molt important de països, no tots, van subscriure el Conveni d’Estambul, que centra la definició de violació en l’absència de consentiment, a la vegada que penalitza altres formes de violència contra les dones com els casaments forçats, la mutilació genital o la ciberviolncia...

Però finalment topem una vegada més amb la complexitat i la lentitud de la Comunitat Europea per resoldre temes importants per a la nostra societat. I, mentrestant, moltes persones pateixen violència de gènere sense tenir una llei clara que els doni suport ni les defensi.