Anna Berent Palau Mestra i directora de la Revista Fonoll

Els i les estudiants d’educació secundària es troben en un moment en què no saben què escollir. Es deu això a la gran diversitat d’opcions que tenen per triar, o a la manca de temps per dur a terme un procés d’orientació de qualitat? Què està passant actualment als centres d’educació secundària?

En aquests últims mesos el món educatiu ha estat al punt de mira, unes baixes puntuacions a l’informe PISA posant Catalunya de les últimes, en relació la resta de comunitats autònomes, ha provocat que es qüestioni el treball dels i les professionals de l’educació, dels moviments migratoris i les poques ganes d’estudiar de les futures generacions.

Actualment, estic estudiant un màster en psicopedagogia i una de les nostres competència és l’orientació de l’estudiantat. No obstant, en moltes ocasions aquesta orientació no és tot l’efectiva que podria ser, ja que són tantes les competències d’una psicopedagoga en un centre d’educació secundària que, en ocasions, l’orientació queda en un segon terme. Alumnes de diferents centres de secundària han manifestat que l’orientadora del seu institut no els va fer una intervenció personal sinó que ho va fer a nivell de grup-classe, d’altres esmenten que la realització d’un test de destreses no pot ésser l’única evidència per orientar acadèmicament o professional/laboral.

Personalment, opino que estem en un moment de crisi en matèria d’educació, atès que no podem donar una resposta educativa de qualitat a tot l’alumnat que ho necessita. El replantejament de la figura de l’orientador/a en els centres d’educació secundària hauria de ser una prioritat i la dotació d’aquest professional d’una major visibilitat i importància li atorgaria les eines necessàries per fer-se respectar.

Deixem de donar les culpes als professionals que es dediquen a l’educació i mirem-nos entre tots el melic. El sistema és inestable, estem lligats a unes lleis polítiques que reformen cada quatre anys la llei d’educació i, tot i els canvis que viu la societat actual, continuem opinant d’educació, posant en dubte el que les persones especialitzades i formades opinin i, deixant, entre tots que el sistema s’enfonsi.

Tenim molta feina a fer; una feina que només podrem fer si treballem entre tots i totes. Amb objectius clars i consensuats, tenint en compte l’opinió dels qui realment són els professionals de l’educació i, en equip entre les famílies i els centres que són qui realment, dia a dia lluiten per una educació millor. L’alumnat d’avui és el futur.

No deixem que Catalunya sigui a la rereguarda de l’educació de qualitat.