Xavier Jiménez Sama CEO a Only Media Web/News

Els dos temes dels quals puc parlar amb un cert coneixement de causa, ja que són als els dedico la major part del meu temps, són, d'una banda, la tecnologia vinculada als mitjans de comunicació, els continguts, la publicitat i l'ecosistema digital que embolica tot l'anterior; i, d'altra banda, la comunicació i el màrqueting digital vinculat al sector de la construcció i l'arquitectura.

En els últims dies, diverses persones de tots dos sectors m'han fet pensar en els elements comuns del profund canvi que s'ha produït en dues dècades, i en les diferències segons el context.

Concretament, el sector de la comunicació acumula anys d'alteracions traumàtiques, generades pels canvis d'hàbits dels lectors del paper al digital, la conseqüent reconversió total dels mitjans, l'adaptació constant dels professionals que treballen en tots els departaments que integren les publicacions, i la necessitat global de no perdre el pols de la digitalització dels mitjans i la societat que ens envolta.

Per altra part, el sector de la construcció s'enfronta principalment a dos reptes: la falta de mà d'obra i la digitalització. Cada vegada és més difícil trobar persones qualificades per a executar les obres, i amb les jubilacions previstes per als pròxims anys, serà cada vegada més notori el problema. I encara que des de les institucions i el sector hi ha iniciatives importants per a intentar suplir aquestes mancances, anem tard.
.
Els elements comuns de tots dos sectors, és el vertigen davant la digitalització, o dit d'una altra manera, la lenta assimilació de tot el que ens brinda la tecnologia per aconseguir revertir o mantenir els sistemes productius coneguts, en sistemes igualment rendibles, i en un hipotètic món ideal, continguts i projectes, millors i de més qualitat.

En un extrem es parla d'arquitectura modular i construcció prefabricada, en un altre d'optimitzar temps i eficàcia per a produir tota mena de continguts, mantenint la qualitat, lluitant de manera desigual contra les notícies enganyoses.

El diagnòstic de la situació val per als dos sectors, si fem les coses com sempre, els resultats seran els mateixos, i en conseqüència per a millorar haurem d'innovar o hibridar. Però aquí comença el dilema, en cadascun dels subsectors descrits, com i en què ordre comencem a canviar? El tema donaria per a diversos articles. La digitalització és part del nostre present, i de manera més conscient o inconscient, ja portem anys immersos en aquest canvi social.

Sembla que caminem cap a un món en què tots haguem de tenir valor afegit, davant el repte de la irrupció de la robotització i la IA a l'hora de realitzar múltiples labors rutinàries i tedioses. I davant aquest panorama, una part de la població ja se sent boomer abans d'arribar a l'edat a la qual oficialment li tocaria ser-ho. Toca no quedar-se massa temps en la nostra zona de confort.