Joan Cal Periodista

La publicació de l’informe anual de l’OCDE sobre la capacitat dels alumnes de quinze anys per utilitzar les seues habilitats en lectura, matemàtiques i ciències per tal d’afrontar els reptes de la vida real (allò que tothom com a informe PISA) ens ha deixat, a tots plegats un si és no és astorats. Amb l’ai al cor. Esglaiats. Per no dir escandalitzats, que és el que realment hauríem d’estar ara per ara després que s’hagin acomplert els pitjors vaticinis. Des de la pandèmia ençà, els estudiants catalans d’ESO han perdut dos anys en capacitat lectora i un i mig en ciències i matemàtiques. És a dir, arriben al final de l’ESO, en el millor dels casos, amb els coneixements i habilitats d’estudiants de segon. I saben què és el pitjor? Que en molts casos, per no dir gairebé tots, reben la graduació i acaben els seus estudis amb un títol –el més elemental, sí, però que permet accedir al mercat laboral- quan en realitat tot just saben llegir i escriure, amb dificultats o manta vegades sense saber que vol dir allò que llegeixen.

Escandalós, terrible, apocalíptic, diríem. I sí, podem dir-ho, però també que aquesta és la mena de ciutadania que necessiten Glovo, Amazon, Just Eat, Seur, Ubert o Cabify. Aquesta nova economia de les startups, de l’autoocupació, dels treballadors autònoms amb un carnet de conduir com a únic bagatge personal –i, si no, en patinet-, només necessita treballadors sense formació, disposats a treballar 7/24 (saben que vol dir, oi?) a canvi d’una misèria –societat competitiva, li diuen- i sempre pendents del comentari positiu o negatiu (un dit amunt o avall com als circs romans) del receptor del paquet per mantenir o perdre el seu contracte precari amb la multinacional de torn.

No hi ha res més contrari a la llibertat, diuen aquestes multinacionals amb Elon Musk al capdavant, que la sindicació, els convenis sectorials i la negociació col·lectiva (i algú, a l’extrem esquerre, els hi fa la feina de deslegitimació dels sindicats tradicionals). Son la causa, afirmen, de l’atur, la manca d’iniciativa empresarial i la pobresa. A Suècia, els treballadors fan una vaga selectiva contra Tesla perquè aquesta empresa no vol acceptar el conveni sectorial del metall. Vol negociació individual, la situació més feble per al treballador, per tal d’aconseguir la màxima “competitivitat” a costa dels drets laborals. Ara que fa un segle de la vaga que va aconseguir la jornada de vuit hores a Catalunya, hi ha qui pensa que la regulació i els drets laborals són contràries a la nova economia. I aquesta economia necessita, no ho dubtin pas, treballadors analfabets que són els que està produint el nostre precari sistema públic educatiu. Els rics ja van als col·legis de pagament i a les universitats d’elit.