Pol Avinyó Divulgador musical

Aquest any és commemora el centenari del naixement de la veu lírica més famosa del segle XX, Maria Callas. És una llàstima que per una gran majoria de públic neòfit ho sigui per la seva vida privada i no pas per la seva importantíssima i revolucionaria carrera artística, just el que es vol posar en valor en aquest article.

El rol més emblemàtic de la carrera de la Callas va ser Tosca de Puccini, amb aquesta obra va fer el seu debut escènic i mundial el 27 d’agost de 1942 al teatre de l’òpera d’Atenes i amb aquest mateix rol va fer la seva darrera aparició operística el 5 de juny de 1965 al Royal Opera House, Covent Garden de Londres. Una carrera curtíssima de només 23 anys, de fet encara pot ser més curta si ens ajustem al seu primer èxit internacional que va esdevenir el 2 d’agost de 1947 a l’Arena di Verona amb La Gioconda de Ponchielli, l’inici del seu estrellat. A partir del seu debut a l’Arena i a Itàlia, el fenomen Callas va conquerir els grans escenaris d’òpera del món, sobretot la seva carrera va anar lligada de manera vertebral al temple de l’òpera, el Teatro alla Scala de Milà. Farà el debut a la Scala el 12 d’abril de 1950 substituint a una indisposada Renata Tebaldi en el rol protagonista de l’Aida de Verdi, l’any següent esdevindrà importantíssim quan faci la inauguració de la temporada de la Scala, el famós 7 de desembre, amb I Vespri Siciliani de Verdi, el romanç Callas/Scala s’allargarà fins el 3 de juny de 1962 amb la Medea de Cherubini, tristament els seus millors anys ja havien quedat enrere.

Els grans Callasians sempre diuen que el darrer moment vocalment gloriós de la Callas, la darrera genialitat, va ser la reposició de La Sonnambula de Bellini a la Scala, el març de 1957 dirigida per Antonino Votto. És cert que en els darrers anys 50 i els primers dels 60 la veu havia perdut brillantor, era menys solida, el vibrato augmentava i els sobreaguts havien desaparegut. Els enregistraments de l’època es pot apreciar aquest declivi tant precoç. Tot i així el seu magnetisme escènic i personal la van fer seguir sent la preferida de dos grans teatres; L’òpera de Paris i el Covent Garden de Londres on actuarà en les seves darreres òperes escenificades Norma i Tosca.

Sens dubte, Maria Callas, és una de les veus més importants de la lírica del segle XX, una veu revolucionaria que va passar de l’òpera de cartró pedra a personatges amb caràcter i ànima. Callas és l’artista total, el seu caràcter escènic, les seves polèmiques que la van perseguir tota la seva vida, la seva ductilitat vocal i el seu temperament van fer que tots els amants de l’òpera es rendissin als seus peus.

Cal seguir recordant i estimant la veu de La Callas, el millor que podem fer es escoltar-la gaudir-la i lloar tot el que va donar a l’art.