Xavier Domènech Sala Exdirector adjunt de Regió7

El darrer informe PISA, sobre competències dels estudiants al darrer curs d’ESO, és demolidor per a Catalunya, i no només pels efectes de la pandèmia. És veritat que el confinament va crear dificultats afegides, però va afectar tot l’Estat espanyol, i Catalunya ha davallat molt més que el conjunt i quasi totes les altres autonomies. A més a més aquesta és una pluja que cau sobre una gran mullena, un pantà nacional.

La cosa ve de lluny, i un dels primers a advertir-ho ha sigut Carles Puigdemont, que ha tuitat: «Un problema alarmant que hem d’impedir urgentment que es converteixi en estructural. Ens hi va el país i el model de societat bastit durant generacions. Massa anys de debats mal enfocats, i una política poc competent i acomplexada». Deu saber de què parla, ja que Convergència, PdeCat i Junts han estat al Govern de Catalunya, sols o en companyia, els 23 anys de Jordi Pujol i els dotze que van des de la primera investidura d’Artur Mas el 2010 fins la sortida de l’executiu l’octubre del 2022.

Però té tota la raó d’alarmar-se. Segons PISA, els estudiants catalans han passat d’estar per damunt de la mitjana tant espanyola com de l’OCDE l’any 2015 a estar per sota de tots dos en les proves de l’any passat. Això és així tant en la competència lectora com en la científica i la matemàtica. A l’hora d’entendre el que llegeixen la baixada és del set per cent. A l’hora de barallar-se amb les xifres és del sis per cent. I a l’hora d’entendre el funcionament del món és de més del cinc per cent. Si persistim per aquest camí les que venen no seran, ni de lluny, les generacions més preparades de la història. Com més anem, menys valem.

Ara bé, és important que els noies i els nois que acaben la secundària obligatòria treguin bones notes en comprensió lectora, matemàtica i científica? Va bé per cursar batxillerat estudis universitaris, però tal i com estan les coses és més bona opció aprendre l’ofici de llauner (ara en diuen plomer o fontaner), aquests cobejats professionals que venen quan volen i cobren el que els sembla per ressuscitar la moribunda cisterna del vàter.

A més a més, un llauner amb ofici pot saltar fàcilment a instal·lador de plaques solars, dels que hi ha més demanda que oferta, mentre que un doctor en químiques segurament tindrà més problemes per canviar els tubs de vidre del laboratori per la clau de tub de la caixa d’eines.

Doncs sí, les competències lectora, matemàtica i científica són importants, simplement, per anar per la vida i que no t’enredin gaire.

La capacitat d’entendre el que llegeixes és fonamental per estar a l’altura de la resta de membres de la comunitat quan es prenen decisions que ens afecten a tots. També és l’eina per a l’adquisició de nous coneixements, una oportunitat de creixement que ningú no s’hauria de negar d’entrada. Pots acabar els estudis sense saber si Anníbal era romà o cartaginès, però si saps llegir textos complexos no et costarà gens aprendre després tota la història que vulguis.

La competència científica tampoc no és un caprici per a especialistes: les falòrnies dels terraplanistes i les conspiranoies dels profetes en xarxa passen de llarg dels qui tenen una bona formació però troben un terreny abonat en els que en van mancats.

I què podem dir de la competència matemàtica? La ignorància en aquesta matèria no només ens pot dur a cometre errors en les finances domèstiques sinó que ens torna indefensos davant el pervers costum polític i comercial de mentir amb estadístiques.

Llegir, comptar i entendre com funciona el món: cal garantir que tots els estudiants acabin els deu anys obligatoris dominant aquestes eines. Amb elles, la resta la podran trobar sempre que vulguin.