Anna Berent Palau Mestra i directora de la Revista Fonoll

En aquests últims mesos he reflexionat molt sobre la importància del català en el meu dia a dia, en la presència d’aquesta llengua en les aules de les nostres escoles, en la importància de les notícies en català, en la incidència en els carrers, els bars, els supermercats...em pregunto, estem perdent la nostra llengua, o, millor dit, l’estem deixant morir?

Tot i que en el meu dia a dia continuo utilitzant el català, sí que en el meu entorn tant personal com professional m’han comentat que utilitzen el castellà sobretot com a llengua per poder comunicar-se amb els i les seves companyes de feina, cosa que trobo sorprenent vivint a Catalunya. Ho estem fent malament això de canviar nosaltres de llengua perquè les altres persones es puguin comunicar, en lloc, que aquestes persones que no entenen o saben el català tinguin l’oportunitat i facin l’esforç d’aprendre’l? Des del meu punt de vista, estem donant per suposat que no fa falta que aprenguin una nova llengua (el català) perquè amb la llengua castellana ja ens podem entendre. És a partir d’aquest moment que ja estem menyspreant la llengua que tant estimem.

A la meva població, Juneda, s’han fet unes jornades per posar en valor la llengua catalana i reflexionar sobre quin en serà el seu futur. Diversos experts en filologia i que defensen la llengua catalana en el seu dia a dia i com a manera de funcionar com a país, creuen que s’hauria de fer molt més, que les empreses han d’aportar el seu granet de sorra als seus treballadors/es nouvinguts tot formant-los en aquesta llengua, que l’escola ha de tenir un paper fonamental, que la comunitat ha d’acollir i ajudar les persones que no tenen el català com a llengua materna l’aprenguin i se la facin seva.

Com a societat hem de treballar per aconseguir aquest objectiu comú, per fer del nostre petit país, com deia Lluís Llach, d’un país amb uns valors compartits, una llengua rica com és el català, una manera de funcionar que aporti coherència, pensament crític i comunitat.

És obligació de totes i tots formar-nos com a ciutadans que viuen a Catalunya, com a catalans i catalanes, com a persones que vivim en una societat on la llengua materna i oficial és el català. No m’imagino l’extinció del català, no m’imagino parlant amb una altra llengua que no sigui el català, no m’imagino parlant en castellà a l’escola amb les noves generacions de catalans i catalanes. Així doncs, parla català, parla’m amb català.